Albalat de la Ribera
| Albalat de la Ribera | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | La Ribera Baixa | |||
| • Partit judicial: | Sueca | |||
| Ubicació: | 39°12′16″N 0°23′13″O | |||
| • Altitut: | 14 msnm | |||
| Superfície: | 14,3 km² | |||
| Població: | 3.444 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 235,03 hab./km² | |||
| Gentilici: | Albalatà/era | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46687 | |||
| Festes majors: | Del 15 al 17 d'agost | |||
| Alcalde: | José Antonio Roig Ferrer (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | Web oficial d'Albalat de la Ribera | |||
Albalat de la Ribera és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en la província de Valéncia, en la comarca de La Ribera Baixa. Fins la década de 1860 se nomenava erròneament Albalat de Pardines.
Geografia[editar | editar còdic]
El territori és completament pla. Creua el terme el riu Xúquer, d'oest a est, que constituïx el seu llindany meridional. La propietat de la terra està molt repartida. Les terres aumentaren la seua producció al ser drenades a través de séquies, estant totalment cultivades; per al rec s'utilisen aigües de la Séquia Real del Xúquer, a través de la séquia d'Albalat; per tot el terme s'escampen multitut de séquies i canals per als arrossars. La vila s'alça en un meandre de la banda esquerra del riu Xúquer.
El clima és templat.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la V-31 per a enllaçar en la CV-42 i despuix en la CV-516.
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal d'Albalat de la Ribera limita en les localitats d'Algemesí, Polinyà, Sollana i Sueca, totes elles de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
Alqueria d'orige musulmà, el rei Jaume I d'Aragó la concedí en l'any 1238 al bisbe de Saragossa. En l'any 1330, se donà la jurisdicció del terme a Gonzalo Garcia, passant en 1442 al Justiciat d'Alzira. Posteriorment, passa el senyoriu a la família Jofre i als ducs de Gandia. Per últim, va pertànyer als marquesos de Bèlgida. En els anys 1855 i 1864 les inundacions del Xúquer causaren grans danys.
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 3.444 habitants segons el cens del INE de l'any 2022. Pero a soles un 3,28% de la seua població és de nacionalitat estrangera.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2017 | 2022 | |||
| Població | 2.061 | 2.272 | 2.625 | 2.850 | 2.928 | 2.990 | 3.180 | 3.342 | 3.354 | 3.551 | 3.570 | 3.421 | 3.474 | 3.382 | 3.429 | 3.361 | 3.444 | ||
Economia[editar | editar còdic]
En la seua economia destaca una fèrtil agricultura, sobre tot de tarongers i arròs.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial. L'iglésia parroquial té per titular a Sant Pere Apòstol. Fon construïda a finals del sigle XVII; té una nau en un portacreu i cúpula; en ella se venera al Crist de les Campanes, de gran devoció en la vila.
- Pont. El pont que enllaça en la carretera d'Alzira se construí a principis del sigle XX. En ell desaparegué la barca que servia de pontó i que havia adquirit tal valor tradicional que se feu figurar en l'escut de la vila.
Festes[editar | editar còdic]
- Festes patronals. Se celebren festes a l'Assunció de la Verge, Sant Roc i Crist de les Campanes, del 15 al 17 d'agost.
- Moros i Cristians . Se celebren en octubre integrades en les del barri de Sant Roc, primer núcleu de la vila i a on seguix la primitiva iglésia, hui denominada ermita.
Política[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Miguel Perales Mengual | EUPV |
| 1983 - 1987 | Miguel Perales Mengual | EUPV |
| 1987 - 1991 | Miguel Perales Mengual | EUPV |
| 1991 - 1995 | Joan Baptista Ferrando Miedes | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Joan Baptista Ferrando Miedes | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Joan Baptista Ferrando Miedes | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Joan Baptista Ferrando Miedes | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Joan Baptista Ferrando Miedes | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Joan Baptista Ferrando Miedes | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Felip Hernandis Sancho | EUPV |
| 2019 - 2023 | Felip Hernandis Sancho | EUPV |
| 2023 | José Antonio Roig Ferrer | PSPV-PSOE |
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament d'Albalat de la Ribera
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Albalat de la Ribera
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Albalat de la Ribera.
| Municipis de La Ribera Baixa | |
|---|---|
| Albalat de la Ribera • Almussafes • Benicull • Corbera • Cullera • Favara • Fortaleny • Llaurí • Polinyà • Riola • Sollana • Sueca | |