Nothrotheriops

Erro al crear miniatura:

Nothrotheriops (Nothrotheriops)

Nothrotheriops és un gènero de pereós terrestre del Pleistoceno trobat en Nort i Suramérica. Este gènero de xenartro del tamany d'un orso estava relacionat al molt més gran i més famós Megatherium, encara que recentment li l'ha situat en una família distinta, Nothrotheriidae.

Descobriment i espècies

Fòssils de l'espècie millor coneguda, el pereós terrestre de Shasta (N. shastensis), han segut trobats a través de l'oest de Norteamérica, especialment en el suroest nortamericà. El més conegut eixemplar va ser recuperat en un tubo de lava en Aden Crater en Nou Mèxic i va ser trobat en restants del seu pèl i tendons. Este espècimen casi complet està en exhibició en el Museu Peabody d'Història Natural en la Universitat de Yale en New Haven, Connecticut. Numeroses boles d'excrement pertanyents a Nothrotheriops també s'han trobat en el suroest d'Estats Units i han proveït una mirada de la dieta d'estos animals extints.

Archiu:Shasta ground sloth skull.jpg

Cràneu de N. shastensis

Encara que N. shastensis no va ser un dels majors entre les espècies de pereosos terrestres, aplegava a medir 2.75 metros des del cap a la coa i pesava fins a 250 kg (un quarto de tonellada) - lo que ho feya un animal gran pero molt menor que espècies contemporànees com Eremotherium, el qual fàcilment pesava més de tres tonellades i media fins a 6 metros de llarc. Nothrotheriops posseïa grans i sòlits membres posteriors i una poderosa coa muscular que usava per a formar un soport de trípode quan canviava de la postura cuadrúpeda a una bípeda (com Eremotherium).

Ecologia

Nothrotheriops shastensis es comportava com tots els pereosos terrestres típics de Nort i Suramérica, alimentant-se de plantes com la Sphaeralcea ambigua, el cactus i la yucca. Era caçat per varis depredadors locals, com el Smilodon, del que els pereosos varen poder haver-se defés empinant-se en les seues pates atrasseres i la seua coa i agitant les seues llargues garres davanteres, igual que el seu parent Megatherium, com se sugerix en la série de la BBC Walking with Beasts. Les mateixes garres varen poder haver-se usat per a alcançar flors i fruts de plantes espinoses. Aixina mateix, el pereós de Shasta va poder haver tingut una llengua prensil com les girafas per a arrancar fulls de les branques.

Els ancestros d'este animal daten del Mioceno. Els pereosos de Shasta migraron a Norteamérica des de Suramérica durant el Irvingtoniano fa prop d'1 milló d'anys. El ranc geogràfic d'esta espècie va aplegar tan la nort com la província canadenca d'Alberta, fent-la una de les espècies més nortenyes del seu grup, el qual va viure sobretot en la regió sur de Norteamérica, sobretot en els estats de Texas, Carolina del Sur i Florida.

L'espècimen millor conegut trobat va ser trobat en un tubo de lava en Aden Crater en Nou Mèxic, que encara preservava alguns teixits blans. Aixina mateix, un prolongat periodo de busca en Rampart Cave ha revelat una abundant cantitat de femta i pèl del pereós, #lo que li ha permés als científics usar tècniques de radiocarbono per a establir quan va viure.

Fonts adicionals

• Naples, Virginia L. (1987), Reconstruction of Cranial Morphology and Analysis of Function in the Pleistocene Ground Sloth Nothrotheriops shastense (Mammalia, Megatheriidae), Contributions in Science 389, October 1987, Natural History Museum of Los Angeles County

• Schmidt, Gerald D.; Duszynski, Donald W.; Martin, Paul S. (1992), Parasites of the Extinct Shasta Ground Sloth, Nothrotheriops shastensis, in Rampart Cave, Arizona, J. Parasitol., 78(5), 1992, p. 811-816, American Society of Parasitologists
• Steadman et al. (2005). Asynchronous extinction of clapix Quaternary sloths on continents and islands, PNAS, doi:10.1073/pnas.0502777102

Enllaços externs

• (en anglés) Arbre familiar dels Megatheriidae
• (en anglés) SDNHM Fossil Mysteries Field Guide, "Ground Sloths"