Canis lupus occidentalis

llop del Mackenzie (Canis lupus occidentalis)

El llop del Mackenzie (Canis lupus occidentalis) és un llop de gran tamany de color variable entre el negre i el gris blanquecino. Va ser descobert en la vall del Riu Mackenzie, d'a on va rebre el nom. La seua àrea de distribució s'estén des de la desembocadura del riu Mackenzie, en el Oceà Glacial Àrtic fins al noroest d'Estats Units.

Anatomia

Els llops del Mackenzie medixen típicament uns 80–85 cm, en la creu, i el pes dels machos és aproximadament d'uns 55 a 80 kg. El pelaje varia de blanc fins a negre, passant per varis tons de gris. Sent més comuns els grisos i els menys comuns els blancs. Tenen el pelaje llarc durant tot l'any, pero en els mesos més càlits muden el seu pelaje d'hivern i ho substituïxen per un més curt.

Alimentació

Els llops del Mackenzie s'alimenten de grans herbívors, animals domèstics, carronya, rosegadors, menuts carnívors, peixos, reptils, amfibis, insectes i fruta. Alguns individus s'han especialisat en la caça de ganado, entre 1995 i 2001 els llops de Yellowstone varen matar 50 ovelles i 12 vaques. Els eixemplars solitaris s'alimenten de llebres, conills i carronya. Les manades de les tundres del nort s'alimenten principalment del caribú, seguit del bou almizclero. En les planures templades el seu assut favorit és el wapití, seguit del bisonte, el cérvol de coa blanca i el cérvol mul; en els boscs el wapití és el seu assut predilecte, seguit de l'alce, el cérvol de coa blanca i el cérvol mul. En les montalñas Rocoses s'alimenten bàsicament de borregos cimarrones, seguits de les cabres blanques de les Rocoses. El llop del Mackenzie va ser introduït en el Parc nacional de Yellowstone per a mantindre controlada la població del wapiti, el bóvido més estés, pel seu gran èxit d'adaptabilitat a qualsevol nou ambient. Poden córrer a 60 km/h, podent mantindre una velocitat constant durant 20 km. El macho encapçala la caça, pero segons es fa més vell li cedix l'honor als llops més jóvens, en qualsevol cas, és ell qui assesta el mordisco mortal. Preferixen espentar als seus assuts cap a zones planes i nuetes i evitar les zones arboladas o rocoses. Per a caçar grans assuts els llops les mosseguen en els flancs per a destriparlas o ferir-les de gravetat i aixina ralentisar-les i finalment arrematar-les en un mordisco en la gola. Els menuts assuts són assessinades en un mordisco en la gola.

Comportament

És una de les subespecies de llop en les majors manades , entre 5 a 12 llops, pero la manada Druit del parc nacional de Yellowstone va alcançar els 36 individus, cobrint vasts territoris d'entre 200 km² a 1.500 km². Les escaramuzas fronterices són comunes i poden cobrar-se la vida d'algun llop. Quan una manada intenta apoderar-se d'un territori perseguixen a la manada fins al fi del seu territori en la finalitat de matar als alfes, els subordinats de l'antiga manada poden ser assessinats, expulsats o admesos depenent del temperament de la nova manada i del número d'eixemplars que la componen. Si una manada és massa gran pot esclatar el caos i els eixemplars subordinats, fills inclosos, poden aplegar a matar als alfes, a voltes els seus pares, per a apoderar-se del territori.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Canis lupus occidentalis.