Tlazoltéotl
Tlazoltéotl (del nàhuatl: tlazōlteōtl ‘deitat de l'inmundicia’‘tlazōlli, inmundicia; etōtl, diví’), és una deitat d'orige huasteco que, en la mitologia asteca, és la deesa de la luxúria i dels amors ilícits, senyora del sexe, de la carnalitat i de les transgressions morals. Per a acadèmics com María Isabel Ramos, també era la deesa del joc de pilota.
Durant l'evangelisació dels espanyols en el nou món, li la considerava com una deitat que eliminava del món el pecat entre els mexicas, i la deesa més relacionada en la sexualitat i en els estats de la lluna. En els còdexs li la representava en la postura asteca habitual per a donar a llum o a voltes defecant degut a que els pecats de luxúria se simbolisaven en excrements. Aixina com en atres còdexs apareix sostenint la raïl del diable, planta usada per a fer més fortes els efectes del pulque (beguda relacionada en l'immoralitat) i disminuir els dolors del part.
Era coneguda com la menjadora de brutea degut a que es creïa que visitava a la gent que estava per morir. La deesa Tlazoltéotl mostrava les contradiccions d'alguns valors morals sobre la feminitat en la societat asteca: duya el sofriment en malalties venérees i ho curava en la medicina, inspirava les desviacions sexuals, pero al mateix temps tenia la capacitat d'absoldre-les, i tot això sent deesa mare de la fertilitat, del part, patrona dels meges i al mateix temps deesa cruel que duya locada.
A Tlazoltéotl se li atribuïen l'invenció del teixit i del brodat. En el Còdex Borgia, Tlazoltéotl està representada en el seu tocat de cotó, que du dos husos en els seus malacates per a hilar cotó (en la pàgina 12, com a patrona del signe Jaguar, i en la pàgina 55, com a patrona del viage). En el Còdex Borbònic, Tlazolteotl du també la banda de cotó cru cenyida en la front. Els husos i la banda de cotó del seu tocat es relacionarien simbòlicament no solament en l'invenció del teixit, sino també en les zones productores de cotó, que no es dona en el Altiplà, sino en una regió intermija entre l'Altiplà i la costa del Golf de Mèxic.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Bernardino de Sahagún, 1950–1982, "Florentine Codex: History of the Things of New Spain", Arthur J. O. Anderson y Charles Dibble, Monographs of the school of American research, nº 14. 13. Salt Lake City: University of Utah Press
- Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabada Izquierdo, J. J. (1992). Tlazolteotl: una divinidad del panteón azteca. Revista Española de Antropología Americana
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Glasson, Patrice (2001) Tlazolteotl, Deidad del Abono, Una Propuesta. En Estudios de Cultura Náhuatl 32: p. 148
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
Enllaçox externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tlazoltéotl.