Nothrotheriops

Nothrotheriops és un gènero de pereós terrestre del Pleistoceno trobat en Nort i Suramérica. Este gènero de xenartro del tamany d'un orso estava relacionat al molt més gran i més famós Megatherium, encara que recentment li l'ha situat en una família distinta, Nothrotheriidae.

Descobriment i espècies

Fòssils de l'espècie millor coneguda, el pereós terrestre de Shasta (N. shastensis), han segut trobats a través de l'oest de Norteamérica, especialment en el suroest nortamericà. El més conegut eixemplar va ser recuperat en un tubo de lava en Aden Crater en Nou Mèxic i va ser trobat en restants del seu pèl i tendons.^[1] Este espècimen casi complet està en exhibició en el Museu Peabody d'Història Natural en la Universitat de Yale en New Haven, Connecticut. Numeroses boles d'excrement pertanyents a Nothrotheriops també s'han trobat en el suroest d'Estats Units i han proveït una mirada de la dieta d'estos animals extints.

Encara que N. shastensis no va ser un dels majors entre les espècies de pereosos terrestres, aplegava a medir 2.75 metros des del cap a la coa i pesava fins a 250 kg (un quarto de tonellada) - lo que ho feya un animal gran pero molt menor que espècies contemporànees com Eremotherium, el qual fàcilment pesava més de tres tonellades i media fins a 6 metros de llarc.^[2] Nothrotheriops posseïa grans i sòlits membres posteriors i una poderosa coa muscular que usava per a formar un soport de trípode quan canviava de la postura cuadrúpeda a una bípeda (com Eremotherium).^[3]

Ecologia

Nothrotheriops shastensis es comportava com tots els pereosos terrestres típics de Nort i Suramérica, alimentant-se de plantes com la Sphaeralcea ambigua, el cactus i la yucca. Era caçat per varis depredadors locals, com el Smilodon, del que els pereosos varen poder haver-se defés empinant-se en les seues pates atrasseres i la seua coa i agitant les seues llargues garres davanteres, igual que el seu parent Megatherium, com se sugerix en la série de la BBC Walking with Beasts. Les mateixes garres varen poder haver-se usat per a alcançar flors i fruts de plantes espinoses. Aixina mateix, el pereós de Shasta va poder haver tingut una llengua prensil com les girafas per a arrancar fulls de les branques.^[3]

Els ancestros d'este animal daten del Mioceno. Els pereosos de Shasta migraron a Norteamérica des de Suramérica durant el Irvingtoniano fa prop d'1 milló d'anys. El ranc geogràfic d'esta espècie va aplegar tan la nort com la província canadenca d'Alberta, fent-la una de les espècies més nortenyes del seu grup, el qual va viure sobretot en la regió sur de Norteamérica, sobretot en els estats de Texas, Carolina del Sur i Florida.^[2]

L'espècimen millor conegut trobat va ser trobat en un tubo de lava en Aden Crater en Nou Mèxic, que encara preservava alguns teixits blans.^[1] Aixina mateix, un prolongat periodo de busca en Rampart Cave ha revelat una abundant cantitat de femta i pèl del pereós, #lo que li ha permés als científics usar tècniques de radiocarbono per a establir quan va viure.^[3]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Lull, S. 1929. A remarkable ground sloth. Memoirs of the Peabody Museum of Yale University, 3: 1-39.
↑ ^2,0 ^2,1 Lange, Ian M., Isse Age Mammals of North America: A Guide to the Big, the Hairy, and the Bizarre, Mountain Press Publishing Company, 2002. Pg. 83, 85
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Barton Mills & Co., Prehistoric America. A journey through the Isse Age and beyond. BBC publishing, 2002. Pg 108-9.