Hilarcotherium
Hilarcotherium és un gènero extint de mamífer astrapotérido que va viure en Suramérica a mitan del periodo Mioceno. L'espècie tipo és H. castanedaii, trobada en #sediment de la Formació La Victòria, en el departament de Tolima, en Colòmbia.[1] En 2018, Carillo et al. varen descriure un cràneu parcial i una mandíbula com una segona espècie, H. miyou, procedent de la Formació Castilletes situada en la Conca Cocinetas, en l'extrem nort de Colòmbia,[2] i es destaca pel seu tamany corporal molt major, en un pes estimat en 6465 quilograms.[3]
Descobriment
[editar | editar còdic]Els restants de Hilarcotherium varen ser descoberts per José Alfredo Castañeda, qui els va trobar en la quebrada Malnombre, en la vereda Hilarco situada prop del municipi de Purificació, en Tolima. Esta àrea, en la vall del Alt Magdalena, correspondria a la Formació La Victòria que junt a la Formació Villavieja conformen el cridat Grup Fonda, que data del Mioceno Mig, fa entre 13 i 11.8 millons d'anys, i ha proporcionat un notable jaciment fòssil conegut com La Venda, si be la carència de fòssils clau no permet establir en precisió la seua pertinença a dites formacions.[1] Els restants de Hilarcotherium varen ser recolectats per la dra. María Páramo i Gerardo Vargas, els qui els varen dur al museu Geològic José Royo i Gómez, d'Ingeominas (antic nom del Servici Geològic Colombià), en Bogotà, per al seu estudi i preservació. En febrer de 2015 estos restants varen ser denominats oficialment, si ben el nom Hilarcotherium castanedaii va ser donat a conéixer anteriorment i de manera informal en resums de conferències.[4] El nom del gènero deriva de la vereda Hilarco, i el terme en grec latinizado therium significa "béstia", mentres que el nom d'espècie castanedaii és en reconeiximent a Castañeda, per trobar i reportar la troballa.[1]
Una segona espècie, H. miyou, va ser descrita per Carrillo et al. en 2018. Els restants de H. miyou varen ser descoberts en Patajau, en la Formació Castilletes del departament de la Guajira, en el nort de Colòmbia. Els depòsits de Castilletes es corresponen en les edats-mamífer suramericanes més antigues del Santacrucense al Colloncurense, fa 16.7–14.2 millons d'anys durant l'inici del Mioceno mig. Els restants de l'eixemplar holotip, IGMp 881327, consistixen en una mandíbula parcial en el ram esquerre, alguns dels molar i els caninos, el procés condilar esquerre, un segon molar superior (M2) i la part distal d'un fèmur. També varen ser referits a H. miyou els #espècimen MUN-STRI 34216, un cràneu fragmentario en part dels occipitals, palatino i el canino superior esquerre, un quart #premolar superior (P4) i el segon molar superior (M2), i una sínfisis mandibular fragmentaria en la base dels caninos inferiors i alvéolos per als tres incisius esquerres (i3, i2 i i1) i els dos primers incisius drets (i1 i i2); i MUN-STRI 38073, el qual consistix d'un P4 esquerre i de fragments d'molar superiors. També es varen trobar una série de restants del postcráneo, incloent l'húmer, ràdios, vèrtebres, una ròtula, sacre, escàpules, fèmurs i fragments de costelles. Ya que estos fòssils no estaven associats en restants dentals no és possible referir-los en seguritat a H. miyou, pero el seu gran tamany i el fet de que Hilarcotherium siga l'únic tàxon de astrapotérido reconegut en Castilletes permet classificar-los tentativamente com Hilarcotherium #cf. miyou. El nom de l'espècie es deriva de la paraula miyo’o, que significa "gran" en l'idioma wayuunaiki del poble wayuu de la Guajira.[2]
Una troballa adicional va ser realisat prop dels chapulls de Zapatosa, en el municipi de Chimichagua, en el departament del Cessar, en el nort de Colòmbia. Este espècimen, un fragment de maxilar en un quarto premolar (P4) i el primer molar superior (M1), va ser catalogat com SGCMGJRG2018.V.7 i és estajat en el Museu Geològic José Royo i Gómez, i va ser donado pels descobridors de l'espècimen, Hasmet Florián i José Martínez. L'àrea del descobriment es remonta al Mioceno pero no hi ha una datació més precisa; les característiques de les dents recolzen la seua assignació a Hilarcotherium, pero ya que mostren algunes diferències en les espècies reconegudes del gènero, l'espècimen va ser classificat solament com Hilarcotherium sp.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]L'únic espècimen conegut de Hilarcotherium castanedaii és el holotip, denominat com IGM p881231. Est consta de fragments del cràneu, una mandíbula parcial, el ram vertebral d'una costella dorsal, un húmer esquerre complet i una dent incisiu associat. El cràneu inclou la zona del rostre, el paladar en el quarto premolar (P4) i els tres molar superiors (M1-M2-M3), ademés de part de l'arc zigomático i el basicráneo, pero carix dels caninos superiors i la zona superior del cràneu. L'os premaxilar no mostra indici algun d'haver tingut dents, com en atres astrapoterios. A la mandíbula li falten els incisius, la corona del quarto premolar i part del ram mandibular esquerre, pero posseïx les raïls de les dents de la zona dreta i un canino trencat, en una secció travessera de forma ovalada. Posseïx no obstant alvéolos per a tres incisius de cada costat de la mandíbula, el qual és una traça plesiomórfico ya que atres parents seus com Xenastrapotherium tenien dos.[1]
L'húmer medix 45 centímetros de llongitut, en un cap de 84 milímetros en el seu esgambi màxim i s'orienta cap a arrere, en una forma convexa. Ademés, com en Astrapotherium, la gruixa de l'os decreix conforme s'acosta al seu extrem inferior.[1]
Els anàlisis realisats en els seus molar i el seu húmer indiquen que el ranc de pes de Hilarcotherium seria d'entre 1187 a 1369 quilograms, que seria comparable al de l'actual rinoceront negre. Entre els astrapoterios, este tamany equival a un ranc "intermig", ya que és major que el de gèneros com Comahuetherium (324-504 kg) i Astrapothericulus (956 kg), i semblança al de Xenastrapotherium i Astrapotherium? ruderarium, pero inferior al dels gèneros majors com Astrapotherium (1600-3500 kg), Granastrapotherium (3100 kg) i Parastrapotherium (3484 - 4117 kg).[6] Açò indica ademés que el tamany corporal gran és una traça que es va desenrollar tempranamente entre el grup, pero les talles jagantesques, de més de tres tonellades, solament varen evolucionar en tres ocasions diferents.[1] Per la seua banda, H. miyou té un pes corporal estimat en 6465 quilograms.[3]
Filogenia
[editar | editar còdic]Hilarcotherium pertany a la família Astrapotheriidae, astrapoterios alvançats caracterisats pels seus claus desenrollats, separats per un diastema dels demés dents, els ossos nassals llocs cap a arrere que indiquen la presència de trompes en la seua hocico i un astrágalo aplanado. Dins d'este grup, Hilarcotherium compartix en Xenastrapotherium, Uruguaytherium i Granastrapotherium els caninos inferiors que s'inserten horisontalment en la mandíbula, ademés de les característiques dels molar (sense cíngulo labial, un vorell intern dels molar), #lo que indica que Hilarcotherium i els atres gèneros mencionats pertanyen a la subfamília Uruguaytheriinae, un grup que va colonisar la zona equatorial de Suramérica durant el Mioceno fins a la seua extinció a mitan del mateix periodo, en contrast en atres astrapoterios que solament es coneixen de la zona sur del subcontinent.[1]
Cladograma basat en el anàlisis filogenético publicat en la descripció original realisada per Vallejo-Parella et al., 2015, mostrant la posició de Hilarcotherium:[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 M. C. Vallejo-Parella, J. D. Carrillo, J. W. Moreno-Bernal, M. Pardo-Jaramillo, D. F. Rodríguez-González and J. Muñoz-Durán(2015).Journal of Vertebrate Paleontology.Online editiondoi:10.1080/02724634.2014.903960.
- ↑ 2,0 2,1 “The Neogene record of northern South American native ungulates” (2018). Smithsonian Contributions to Paleobiology 101: 1–67. doi:.
- ↑ 3,0 3,1 Carrillo, 2018, p.142
- ↑ Pardo Jaramillo, M.; Rodríguez González, D. F.; Vallejo Parella, María Camila; Carrillo Sánchez, J. D.; Muñoz Durán, J.; Moreno Bernal, J. W. (2010) Un nou gènero i espècie de Astrapotheriidae del Mioceno de la Vall Superior del riu Magdalena, Colòmbia. X Congrés Argentí de Paleontologia i Bioestratigrafía-VII Congrés Llatinoamericà de Paleontologia. Universitat Nacional de l'Argent - Faculteu de Ciències Naturals i Museu.
- ↑ Jaramillo, M. P. (2018). Reporte de la troballa de restants de Hilarcotherium sp.(Mammalia, Astrapotheria) i de material associat en una nova localitat fosilífera de la vall inferior del Magdalena, ciènaga de Zapatosa, Cessar, Colombi a. Revista de l'Acadèmia Colombiana de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, 42(164), 280-286.
- ↑ (2008).Ameghiniana.45(3)Consultat el març de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hilarcotherium.