Donyet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Un donyet és un espirit fantàstic, imaginat per la superstició popular, que habita en certes cases o en certs parages, atormenta a la gent durant el son i causa alteracions i desordens. Se'l considera un tipo de foll, no tan chicotet com la majoria creu, que es dedica a anar sobre les crins dels cavalls i conduir-los sols per les nits. Els encanta la velocitat. En general, podem dir que els donyets són espirits familiars, relacionats en una casa o família a la que són fidels. Si s'els tracta eb afecte, es comporten de forma beneficiosa: mantenen la casa ordenada, cuiden als animals i realisen les tasques domèstiques. Si no s'els tracta bé, provoquen molèsties durant la nit: mouen els mobles i els objectes de casa i maltracten als animals, encara que sempre procuren que les coses estiguen de nou al seu lloc en l'albada.

Tradicionalment van vestits en faixa, un jupetí i un mocador lligat al cap i es considera que viuen en les llars de la gent modesta. També se considera que viuen en els pous nomenats com donyets de pou. En els pobles valencians de la Marina Baixa i La Torre de les Maçanes (l'Alacantí) es parla de porquets o cerdets, un tipo de donyet que apareix de nit i al qual li agrada molt montar a cavall i espantar als ginets.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
  • Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
  • Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó. Archivat 2006-08-19 en Wayback Machine

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
  • Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas
  • Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos