Dinohippus

Dinohippus (en idioma grec: "cavall terrible") és un gènero extint de mamífer perissodàctil pertanyent a la tribu Equini i la subfamília Equinae, el qual va viure en Amèrica del Nort des de finals de l'época del Hemfiliense del Mioceno fins a l'época del Zancleense del Plioceno, de 10.3 a 3.6 millons d'anys.[1][2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Dinohippus va ser nomenat per Quinn en 1955[3] i assignat a la família Equidae per Quinn eixe mateix any, per B. J. MacFadden (1986)[4] i R. L. Carroll (1988);[5] i a Equini per MacFadden.
Es troba entre el tipo de équido més comú d'Amèrica del Nort i com ocorre en el gènero Equus, Dinohippus no tenia un rostre redonejat. També tenia el distintiu "aparat recíproc de sostingues", format per ossos i tendons de les extremitats, que li ajudaven a conservar l'energia mentres es quedava de peu per llarcs periodos. Dinohippus és el primer cavall que mostra una forma rudimentària d'esta traça, proporcionant evidència adicional de la relació propenca entre Dinohippus i Equus.[6] Dinohippus va ser considerat originalment com un cavall monodáctilo pero una troballa fòssil realisat en 1981 en Nebraska mostra que era tridáctilo.[7]
Morfologia
[editar | editar còdic]Tres #espècimen varen ser examinats per a estimar la seua massa corporal per M. Mendoza, C. M. Janis i P. Palmqvist aixina com per M. T. Alberdi, J. L. Prat i I. Ortiz-Jaureguizar.[8][9] Espècimen 1: 567.7 kg Espècimen 2: 536.5 kg Espècimen 3: 224.0 kg
Distribució fòssil
[editar | editar còdic]El ranc geogràfic d'este gènero s'estén a lo llarc d'Amèrica del Nort en més de 30 llocs descoberts des de Florida, Estats Units a Alberta, Canadà, passant pel centre de Mèxic.
Espècies
[editar | editar còdic]Dinohippus interpolatus
[editar | editar còdic]Dinohippus interpolatus, sinonimizado en Pliohippus bakeri, D. leardi i D. leidyanus (sinònim de Pliohippus edensis i Pliohippus osborni). L'espècie Hippidium interpolatum va ser nomenada per Cope (1893) i originalment classificada en un atre gènero. La seua localitat tipo és la Formació Goodnight Bed. Hippidium interpolatum era un animal pastador i ramoneador. Un espècimen va ser examinat per M. Mendoza, C. M. Janis, i P. Palmqvist. La massa corporal va ser estimada en 119.7 kg.[8]
Mendoza et al. (2006:99) varen establir que els eixemplars abans assignats a D. leidyanus tindrien una massa corporal de 200 kg.
Dinohippus mexicanus
[editar | editar còdic]Dinohippus mexicanus ha segut sinonimizado en Equus mesamexicanus, Hippotigris ocotensis, Protohippus muelleri). Va ser nomenat per Llance en 1950 i recombinado com Asinus mexicanus per Quinn (1955); va ser després reclasificado com Dinohippus mexicanus per May i Repenning (1982), MacFadden (1984), MacFadden (1986) i Kelly (1998).[10][11] Un espècimen va ser examinat per M. Mendoza, C. M. Janis i P. Palmqvist. La massa corporal va ser etimada en uns 259.7 kg.[8]
Dinohippus spectans
[editar | editar còdic]Dinohippus spectans va ser sinonimizado en Equus mesamexicanus, Hippotigris ocotensis i Protohippus muelleri. Va ser nomenat per Cope en 1880, Zittel (1893), Roger (1896), Matthew (1899), Trouessart (1905), Merriam i Sinclair (1907), Cope i Matthew (1915), Osborn (1918), Merriam et al. (1925), Hi ha (1930), Stirton (1940), Quinn (1955), Macdonald (1959) i Shotwell (1963). Va ser recombinado com Hippidion spectans per Trouessart (1892), Trouessart (1898) i Hi ha (1902); després va ser reclasificado com Protohippus spectans per Matthew (1909); i va ser considerat com un nomen dubium per Macdonald (1992). Va ser reclasificado de nou com Dinohippus spectans per Creely et al. (1982), Kelly i Lander (1988), Hulbert (1989), Kelly (1995) i Kelly (1998).[12][13]
Tàxons relacionats
[editar | editar còdic]Astrohippus, Calippus, Equus (sinonimizado en Allozebra, Asinus, Onager, Plesippus, Neohippus, Equus semiplicatus i Equus tau), Hippidion, Onohippidium, Pliohippus i Protohippus (sinònim de Eoequus).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2012. Consultat el 17 d'octubre de 2016.
- ↑ Bruce J. MacFadden: Cenozoic Mammalian Herbivores from the Americas: Reconstructing Ancient Diets and Terrestrial Communities. Annual Review of Ecology and Systematics, Vol. 31, (2000), pp. 33-59
- ↑ J. H. Quinn. 1955. Miocene Equidae of the Texas gulf coastal plain. University of Texas, Bureau of Economic Geology
- ↑ B. J. MacFadden. 1986. Clapix Hemphillian monodactyl horses (Mammalia, Equidae) from the Bone Valley Formation of Central Florida. Journal of Paleontology
- ↑ R. L. Carroll. 1988. Vertebrate Paleontology and Evolution. W. H. Freeman and Company, New York 1-698
- ↑ Florida Museum of Natural History
- ↑ . Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2020. Consultat el 17 d'octubre de 2016.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 M. Mendoza, C. M. Janis, and P. Palmqvist. 2006. Estimating the body mass of extinct ungulates: a study on the use of multiple regression. Journal of Zoology
- ↑ M. T. Alberdi, J. L. Prat, and I. Ortiz-Jaureguizar. 1995. Patterns of body size changes in fossil and living Equini (Perissodactyla). Biological Journal of the Linnean Society
- ↑ S. R. May and C. A. Repenning. 1982. Journal of Vertebrate Paleontology
- ↑ B. J. MacFadden. 1984. Journal of Vertebrate Paleontology
- ↑ J. C. Merriam and W. J. Sinclair. 1907. University of Califòrnia Publications, Bulletin of the Department of Geology
- ↑ R. A. Stirton. 1940. University of Califòrnia Publications in Geological Sciences
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinohippus.