Mixcóatl
Mixcóatl (del nàhuatl: Mixkoatl ‘serp de núvols’‘mixtli, núvol; koatl, serp’), també nomenat Tares en Michoacán i Camaxtle en Tlaxcala i Huexotzinco, és en la mitologia asteca, el deu de les tempestats, de la guerra i de la cacera. Els mexicas creïen que la Via Làctea era una representació d'este deu, encara que existix una atra classe nomenat Iztac-Mixcóatl un vell deu celest semblat a Ometéotl. També és un personage llegendari, pare de Ce Ácatl Topiltzin Quetzalcóatl i guia d'un grup de chichimeques que es va assentar en Tula (en l'actual Hidalgo) en el sigle X.
És indubtable que existixen divergències entre Xipetótec, Camaxtle, Mixcóatl i Tezcatlipoca Rojo entre les religions mesoamericanes, si be en la Cosmogonia Náhuatl, la creació de l'univers, menciona que en un principi només existia un cel, que varen cridar el dècim tercer, en el qual vivien una parella divina, Ometecuhtli i Omecíhuatl, que procrearen quatre fills, el primogènit va ser Tlatlauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Rojo”), el qual va ser adorat particularment pels Tlaxcaltecas i Huejocincas baix el nom de Camaxtli pero assimilat pels mexicas com Xipetótec, El nostre Senyor El Desollado; el segon fill va ser Yayauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Negre”); el tercer va ser Iztauhqui-tezcatlipoca o (“Tezcatlipoca Blanco”) o Quetzalcóatl; el quart va ser Omitéotl-Inaquizcóatl, Xoxoauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Blau”), assimilat pels mexicas com Huitzilopochtli.
Estos quatre deus, despuix de 600 anys d'inactivitat, es varen reunir i conferenciaren sobre lo que devien ordenar i de les lleis que devien impondre a lo que crearen, i llocs d'acort, varen comissionar a Quetzalcóatl i Huitzilopochtli, els responsables de crear al Mig Sol, que allumenava poc per no ser sancer; per una atra part, Camaxtli o Camaxtle, el senyor nuet, el deu del fòc pero venerat com a deu de la cacera, va prendre per nom de Mixcóatl, culebra de núvols o la tromba, identificat com Mixcóatl-Camaxtli, per lo que, despuix del diluvi, va pujar a l'Octau Cel i va crear quatre hòmens i una dòna per a donar a menjar al Sol; pero a penes creats varen caure a l'aigua; per lo que Mixcóatl i Camaxtle, és la mateixa entre els Tlaxcaltecas i Huejocincas, mentres Xipetótec era honrat principalment per aquells que vivien a la vora de la mar, tenint orige en Zapotlán, Jalisco, atribuint-li les malalties de les apostemas i de la sarna.
Referències[editar | editar còdic]
- Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
- «Dioses Mesoamericanos » Lista De Las Deidades De Mesoamerica». Mitologia. 6 de mayo de 2005
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
Enllaçox externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mixcóatl.