Gramàtica de l'interlingua
La gramàtica de l'idioma interlingua és una gramàtica anglorromanç simplificada. És més simple que la gramàtica anglesa o la gramàtica de les llengües romances, germàniques i eslaves.
Artícul[editar | editar còdic]
L'artícul definit és sempre "le", i l'artícul indefinit és sempre "un". No hi ha concordància en el nom al que qualifica (no canvia per plural o per gènero).
Nom[editar | editar còdic]
La gran majoria dels noms terminen en una de les vocals "-o" (fructo), "-a" (pagina - "pàgina"), "-e" (libertate - "llibertat"). "-o" ocorre freqüentment. Quan la terminació "-o" ocorre en una paraula que designa un ser masculí, el corresponent femení pot ser representat per la mateixa paraula en la terminació substituïda per "-a". El plural es forma per l'adició de "-s". Si el nom té final en consonant, l'adició és "-es".
Adjectius[editar | editar còdic]
La gran majoria dels adjectius terminen en la vocal "-e" (*delicate - "delicat", parve - "menut"), o en una de les consonants -l, -n, -r, -c (natural, equal - "igual", american - "americà", par, cyclic - "cíclico"). Adjectius posats immediatament prop un nom seguixen el nom (normal i lo més freqüent). L'adjectiu no té inflexió o concordància adjectival. (Li parve *emina es belle. Parve feminas es belle.) Els graus de comparació d'adjectius són expressats pels adverbis plus i minus.
Verps[editar | editar còdic]
Els verps en interlingua tenen conjugació per pronom personal obligatori. Totes les formes del verp per a tots els pronoms: "io, tu, illo, nos, vos, illos" són idèntiques. Els verps en interlingua terminen en "-r" en infinitiu, i terminen en "-a", "-e", o "-i" en present, i el participi es forma en el fi "-te"
L'intenció és que l'idioma interlingua siga, essencialment, el "mig" de totes les llengües d'orige europeu.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
| ||||||||||||||||||||