Dolichophis caspius
La serp tralla del Caspio, Dolichophis caspius és una espècie de serp tralla que es troba en els Balcans i parts d'Europa de l'Est.
Descripció
[editar | editar còdic]Potser l'espècie de serp més gran d'Europa és la culebra tralla del Caspio. Normalment creix fins a una llongitut d'al voltant de 140 a 160 cm. El major espècimen vist media uns 250 cm de llarc.[1][2] Pot pesar fins a 650 g.[3] Esta espècie no és venenosa i és majoritàriament diürn. El cap està unit al cos per un gros coll. Les seues pupiles són redones. Es poden trobar dèneu files d'escamas suaus en la part mija del cos, encara que molt rara volta pot haver dèsset. Cada una de les escamas dorsals té solament dos clots apicales en la vora posterior. El centre de l'escala són de color més clar que les vores.[1] El costat dorsal és de color marró grisáceo i presenta marques que són distintives en serps jovenils i jóvens, pero que es desvanixen en l'edat. El costat ventral és de color groc clar o blanc.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Sinònims
[editar | editar còdic]Des de la seua descripció original per Johann Friedrich Gmelin en 1789, D. caspius ha segut conegut per molts noms. A continuació es proporciona una llista de tals sinònims:[4]
- Coluber caspio Plantilla:Small
- Coluber acantistes Plantilla:Small
- Coluber termalis Plantilla:Small
- Coluber jugularis caspius Plantilla:Small
- Hierophis caspius Plantilla:Small
- Dolichophis caspius Plantilla:Small
Nota bene: En una sinonímia, els noms sense guions són nous tàxons (descrits com a noves espècies). No obstant, els noms en guions són solament combinacions noves (traslladats a un gènero diferent, canviats d'espècie a subespecie, etc.).
Distribució
[editar | editar còdic]La serp tralla del Caspio es troba en la península dels Balcans, parts d'Europa de l'Est i una menuda porció d'Àsia Menor. Es pot trobar en Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nort, Sèrbia, Romania, Croàcia, Turquia, Moldàvia, Montenegro, el sur d'Ucrània, el sur de Rússia, Kazakhstan i el sur d'Hongria.[4][5] Els resultats d'un estudi indiquen que els seus hàbitats poden estar distribuïts a lo llarc d'àrees baixes prop dels principals rius, com el Danubio i el riu Òlt.[6]
Anteriorment se suponia extint en Moldàvia (est de Romania, sur d'Ucrània i oest de Moldàvia), a on solament es coneixia de dos llocs i no s'observava des de 1937.[7] Es varen recolectar tres #espècimen en maig de 2007 en el comtat de Galați, dissipant una miqueta esta creència.[7] Encara que se sap que és comú en l'àrea de Dobrudja, el coneiximent de la seua distribució en atres àrees és escàs. Es creu que és molt rar en estes parts i també pot estar molt amenaçat. La llegislació nacional ha declarat que D. caspius és "una espècie d'interés comunitari" i, per lo tant, deu ser estrictament protegida.[6]
En Hongria, anteriorment es pensava que solament existia en dos àrees: una prop de la capital de Budapest i una atra prop de Szársomlyó. No obstant, un estudi recent de la regió ha tirat varis hàbitats de culebras tralla prèviament desconeguts a lo llarc del riu Danubio, inclosos llocs prop de Dunaújváros i Dunaföldvár.[8] De la mateixa manera que en Romania, D. caspius és una espècie protegida en Hongria.[8]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Els #espècimen de D. caspius observats recentment es varen trobar en àrees obertes cobertes d'herba en arbustos escassos. També s'han trobat en zones obertes i arbustivas, concretament, entre la praderia del Danubio i la planura rumana, prop de Căscioarele.[6] També es varen trobar àrees cobertes de enredaderas prop d'este hàbitat. En Drăgăneştu Òlt, l'espècie es va trobar en una ala montanyosa.[6] El seu hàbitat també inclou riberes rocoses i zones pantanosas, aixina com jardins i cementeris.
Dieta
[editar | editar còdic]La culebra tralla del Caspio és un depredador generaliste i s'alimenta de varis vertebrats. La seua dieta pot incloure menuts mamífers, lagartijas, aus i atres serps.[9] Encara que no és venenosa, la culebra tralla del Caspio es considera "feroç" i mossega ràpidament i sense previ avís. Per la seua capacitat per a consumir rosegadors que poden danyar els cultius, es valora com control natural de plagues.[1]
Conservació
[editar | editar còdic]Les senyes sobre l'estat de conservació de D. caspius en moltes regions són escassos. Si be se sap que és comú en l'àrea de Dobrudja, pot ser rar i estar amenaçat en atres àrees. En Drăgăneştu Òlt, Romania, les serps mortes en la carretera són una "vista comuna" per als lugareño. Les morts relacionades en el tràfic poden ser la causa de la seua disminució en Romania.[6] Se sap que un dels hàbitats observats recentment, la planura rumana, està molt afectat per l'agricultura. La pèrdua d'hàbitat per a l'agricultura també pot ser una causa de la disminució de l'espècie en Romania.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 . TrekNature. Archivat des d'el original, el 2019-12-18. Consultat el 2010-01-18.
- ↑ . Archivat des d'el original, el 2012-06-19. Consultat el 2012-08-16.
- ↑ Frank, K. & Dubtes, G. (2018). Body size and seasonal condition of Caspian Whip Snakes, Dolichophis caspius (Gmelin, 1789), in southwestern Hungary. Herpetozoa, 30 (3/4): 131-138.
- ↑ 4,0 4,1 . J. Craig Venter Institute. Consultat el 2010-01-18.
- ↑ Mazzei. . Consultat el 2010-01-18.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Turkish Journal of Zoology.TÜBİTAK.
- ↑ 7,0 7,1 (2007).North-Western Journal of Zoology.3(1)
- 5.Consultat el 2010-01-18.
- ↑ 8,0 8,1 Bellaagh. . Bulgarian Academy of Sciences, Sofia. Consultat el 2010-01-18.
- ↑ Herpetology Notes.13
- 989–991.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dolichophis caspius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.