Aphelops

Aphelops (Aphelops)

Aphelops és un gènero extint de rinoceront sense banyes, endèmic d'Amèrica del Nort. Va viure des del Mioceno mig fins al Plioceno enjorn, durant el qual va anar un component comú de les #fauna de mamífers d'Amèrica del Nort junt en Teleoceras.^[1]

Descripció

Archiu:Skull of Aphelops malacorhinus.jpg

Cràneu de A. malacorhinus

Sobre la base del tamany del cràneu, l'espècie més gran de Aphelops és A. mutilus (el rinoceront més gran d'Amèrica del Nort)^[2] i la més menuda és la espècie tipo A. megalodus.^[3] S'ha estimat que A. mutilus pesava 770 a 1800 kg, i A. malacorhinus 889 kg.^[4]

Aphelops es diferencien d'atres membres d'Aceratheriinae per dos traces: la part superior estovada del cràneu i el diastema llarc (espai) entre el segon incisiu (clau inferior) i el primer #premolar. Molts atres aspectes de la seua anatomia són típics de les aceraterinos, entre ells: l'absència d'una banya en els ossos nassals amples i no fusionats; el premaxilar reduït i el primer incisiu perdut; una incisió nassal (o muesca baix dels ossos nassals) que alcança a lo manco el nivell del quarto premolar; un cràneu de forma triangular vist des d'arrere; arcs zigomàtics estrets; braquidonte o dents de corona baixa sense ciment; molar superiors en un plec d'esmalt conegut com anterocrochet; i claus inferiors que són subcirculares en secció travessera.

Les espècies més derivades (especialisades) tenen dents més grans i ossos nassals més llarcs i prims (que també produïxen una incisió més gran). Les diverses espècies també diferixen en la profunditat de l'incisió nassal: en A. megalodus, alcança la part frontal del quarto premolar; en A. malacorhinus, alcança la part posterior d'eixa dent i en A. mutilus aplega al primer molar.

Paleobiología

Els claus inferiors de Aphelops són informatius sobre el sexe i l'edat dels individus, com en Teleoceras; els machos tenen claus molt més grossos, mentres que els individus més vells tenen claus erupcionados en major força que mostren patrons de desgast més extensos. Les etapes de l'erupció de les molgues de les galtes eren idèntiques a les dels rinoceronts vius. Estos factors varen ser utilisats per Matthew Mihlbacher en 2003 per a analisar un llit d'ossos de Aphelops conegut com el llit òsseu de Love Island; els adults (entre el 35% i el 68% de l'esperança de vida màxima) són els més comuns, no sembla haver una preservació exclusiva de machos i els machos jóvens són rars. Açò és diferent a Teleoceras, a on els machos jóvens es conserven desproporcionadament en llits d'ossos. Tal diferencia pot implicar un comportament social diferent: els Aphelops macho jóvens potser varen morir en menys freqüència a causa de les baralles i varen utilisar diferents tipos d'exhibicions rituals. Provablement no eren completament monógamos, i el grau de dimorfisme sexual sugerix poligàmia.

Paleoecología

Es creu que Aphelops hauria segut un ramoneador de plantes C3, de manera similar als moderns rinoceronts negres, en els seus membres més llarcs adaptats per a travessar el camp obert, en maleza. L'evidència isotòpica sugerix que, a finals del Mioceno, Teleoceras tenia una ingesta llimitada dels recent emergents pastures C4, pero Aphelops va continuar sent un ramoneador.^[4]^[1] Esta diferència en les #ecologia d'alimentació explica cóm varen poder coexistir de manera simpátrica en molts entorns durant 13 millons d'anys. Abdós es varen extinguir al final de la edat de mamífers terrestres nortamericans del Hemfiliano, provablement pel ràpit refredat del clima, l'aument de la estacionalidad i l'expansió de les gramíneas C4.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 “Paleoecology of Aphelops and Teleoceras (Rhinocerotidae) through an interval of changing climate and vegetation in the Neogene of the Great Plains, central United States” (2020). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 542: 109411. doi:10.1016/j.palaeo.2019.109411. Bibcode: 2020PPP...542j9411W.
↑ “A New Species of Rhinoceros, Aphelops kimballensis, from the Latest Pliocene of Nebraska” (1967). Bulletin of the University of Nebraska State Museum 6 (1).
↑ Prothero, D.R.; Manning, I.M. (1987). "Miocene Rhinoceroses from the Texas Gulf Coastal Plain". Journal of Paleontology. 61 (2): 407–409.
↑ ^4,0 ^4,1 “Tale of two Rhinos: Isotopic Ecology, Paleodiet, and Niche Differentiation of Aphelops and Teloceras from the Florida Neogene” (1998). Paleobiology 24 (2): 274–286.

[wang2020-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 “Paleoecology of Aphelops and Teleoceras (Rhinocerotidae) through an interval of changing climate and vegetation in the Neogene of the Great Plains, central United States” (2020). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 542: 109411. doi:10.1016/j.palaeo.2019.109411. Bibcode: 2020PPP...542j9411W.

[tanner1967-2] “A New Species of Rhinoceros, Aphelops kimballensis, from the Latest Pliocene of Nebraska” (1967). Bulletin of the University of Nebraska State Museum 6 (1).

[prothero1987-3] Prothero, D.R.; Manning, I.M. (1987). "Miocene Rhinoceroses from the Texas Gulf Coastal Plain". Journal of Paleontology. 61 (2): 407–409.

[macfadden1998-4] 4,0 ^4,1 “Tale of two Rhinos: Isotopic Ecology, Paleodiet, and Niche Differentiation of Aphelops and Teloceras from the Florida Neogene” (1998). Paleobiology 24 (2): 274–286.

[1]

[2]

[3]

[4]