Ursus arctos gobiensis
El orso del Gobi (Ursus arctos gobiensis) és una subespecie d'orso pardo (Ursus arctos) que viu en el desert del Gobi de Mongòlia. Actualment està classificat com molt rara en la llista roja de Mongòlia, sent una subespecie molt amenaçada i vulnerable, ya que els estudis estimen que viuen uns 22-31 individus en el desert del Gobi.[1]
L'orso pardo del Gobi a voltes ha segut classificat en la mateixa subespecie que l'orso pardo del Tibet (Ursus arctos pruinosus), considerant que l'orso pardo del Gobi seria una població desertícola residual d'este, basant-se en similituts morfològiques.
Descripció
[editar | editar còdic]Els orsos del Gobi mengen principalente raïls, bayas, i vegetals, rosegadors en ocasions; no existixen evidències de que cacen mamífers grans. La seua dieta només es basa en proteïnes animals en una mija del 8% .[2] Són criatures habitualmentee solitàries, salve durant l'estació de apareamiento i quan tenen que criar als seus cadells. Per lo general, en el Gobi els orsos manifesten conductes estacionals; forrajean durant els mesos més càlits, i hibernan o actuen de manera reduïda durant els durs hiverns. La pèrdua d'hàbitat, el canvi climántico, i l'expansió humana per lo general han afectat a l'ecologia de l'orso del Gobi.
És menut comparat en atres subespecies d'orso pardo, els machos adults pesen al voltant de 96-138 kgy les femelles entorn a 51-78 kg.[3] Són els únics orsos que han evolucionat i s'han adaptat a la vida en climes desérticos extrems.[4] Pel seu escàs número, la seua diversitat genètica és molt baixa,[5][6] i es troba entre les menys conegudes de les subespecies d'orso pardo, per la reducció de la seua població i el seu aïllament geogràfic.[4] Nivells de diversitat genètica similars als dels orsos del Gobi solament s'han reportat en una menuda població d'orsos pardos en els Pirineus, en la frontera entre Espanya i França. La baixa diversitat genètica és el resultat de que els orsos del Gobi tenen una proporció de sexes molt desequilibrada entre machos i femelles.[5] Ademés, l'investigació ha demostrat un baix número d'alels per locus en el seu ADN. Açò significa que el seu ADN és fràgil i per lo tant afecta a la seua reproducció.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Informe del Gobi bear project team, 2012)
- ↑ Batmunkh, Mijiddorj (2006). Some biological and ecological specifics of Gobi bear, its protection, PhD Dissertation edició, Ulaanbaatar, Mongòlia: National University of Mongòlia.
- ↑ «Gobi bear conservation in Mongòlia».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 “Long-term monitoring using DNA sampling reveals the dire demographic status of the critically endangered Gobi bear” . Ecosphere 12 (8). doi:. ISSN 2150-8925. Bibcode: 2021Ecosp..12I3696T.
- ↑ 5,0 5,1 “Gobi bear abundance and inter-oases movements, Gobi Desert, Mongòlia” (2010). Ursus 26 (2): 129–142. doi:.
- ↑ “Phylogeography, genetic diversity, and connectivity of brown bear populations in Central Àsia” . PLOS ONE 14 (8): i0220746. doi:. ISSN 1932-6203. PMID 31408475. PMC:6692007. Bibcode: 2019PLoSO..1420746T.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2009) Mysteries of the Gobi: searching for wild camels and lost cities in the heart of Àsia, Londres: I.B. Tauris. ISBN 978-1-84511-512-8.