Ursus americanus perniger
El orso negre de Kenai (Ursus americanus perniger) és una subespecie d'orso negre americà (Ursus americanus) que habita en la península de Kenai, Alaska.[1][2] El seu tamany és mijà, és una miqueta més menut que els que es troben en el continent a través de Prince William Sound.[3] Viuen al voltant de 20 a 25 anys en estat salvage.[3]
Distribució
[editar | editar còdic]Es troben solament en la península de Kenai, que s'estén des de la costa sur d'Alaska, EE. UU., per aproximadament 240 km. Separat del continent per la ensenar de Cook a l'oest i Prince William Sound a l'est.[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]La península conté grans extensions de bosc boreal del nort, compost predominantment d'avets, abedulls, àlbers i àlbers blancs i negres. Els orsos es troben des del nivell de la mar fins a les montanyes Kenai (2.139 metros) que estan molt glaciars. La costa noroest a lo llarc de Cook Inlet és plana, pantanosa i està esguitada de numerosos #llac menuts. Varis #llac més grans s'estenen per l'interior de la península i els rius inclouen el riu Kenai, famós per la seua població de salmones.[3]
Alimentació
[editar | editar còdic]Si ben els orsos negres són omnívoros, la major part de la seua dieta es compon de plantes, anous i bayas, junt en formigues i atres insectes. Ademés, els orsos negres de Kenai són experts en la caça de vedells d'alce recent naixcuts, prenen fàcilment carronya quan està disponible i s'alimenten de salmón durant el periodo de desove a fins de l'estiu. Fins a llavors, els orsos passen gran part del seu temps per damunt de la llínea d'arbres.[3]
Comportament
[editar | editar còdic]Les femelles alcancen la madurea sexual al voltant dels tres o quatre anys i els machos un any més vesprada. El apareamiento té lloc durant juny i juliol. Les femelles donen a llum en el cau d'hivern, generalment un parell de cadells, encara que s'han informat ventrades més grans i ventrades de cadells individuals. Normalment, els cadells són desmamats entre els sis i els huit mesos, pero permaneixen en la seua mare durant uns dèsset mesos, temps durant el qual no torna a quedar embarassada.[3]
Conservació
[editar | editar còdic]Provablement existixquen 3000 individus.[3] La subespecie aparentment segura (Estat T4) (Última revisió del seu estat global: 18/11/1996).[4]
Amenaces
[editar | editar còdic]Les principals amenaces són: pèrdua d'hàbitat com a resultat de la destrucció de boscs primaris i el desenroll, caça furtiva (el qual número de morts per la caça està aumentant) i tràfic illegal de parts d'orso per a us mèdic.[3]