Anar al contingut

Smutsia temminckii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Manis temminckii (29645803646).jpg
pangolín de Temmick (Smutsia temminckii)

El pangolín de Temmick o pangolín terrestre (Smutsia temmickii) és una de les quatre espècies de pangolín que poden trobar-se en Àfrica i l'única del sur i est de dit continent.[1] Encara que està present en una zona prou gran, és una espècie rara i notòriament difícil de trobar. La seua escassea es deu en part a la caça realisada pels humans per a conseguir els seus escamas, les quals s'usen en encantamientos amorosos, i en part perque moren en incendis de monts. Va ser denominada en el passat espècie en perill d'extinció pel United States Fish and Wildlife Service.[2]


Archiu:Manis temminckii MHNT PHOL 1.jpg
Manis temminckii - MHNT

En l'excepció de la part inferior, estan coberts de escamas extremadament dures. Quan se'ls amenaça, normalment es enrollan en una bola per a protegir la seua vulnerable pancha. Les escamas de la coa també poden usar-les a modo de cuchilles per a defendre's dels seus atacants. Poden créixer fins a una llongitut d'1 metro, en una llongitut de la coa d'entre 30 i 50 cm. Tenen un cap desproporcionadament menut, poderoses pates atrasseres i menudes pates davanteres.

De la mateixa manera que atres espècies de pangolín, són en gran part nocturns i totalment terrestres, i se'ls pot trobar normalment en la sabana o bosc obert, en general alimentant-se de termitas o formigas, per a lo que usen una molt llarga (fins a 50 cm) i pegajosa llengua que guarden en una bossa de la boca quan no la necessiten. Encara que són capaços de cavar els seus propis caus, preferixen ocupar els forats abandonats per facóqueros o porcs formiguers o tombar-se en la vegetació densa, fent encara més difícil la seua observació.

L'espècie va rebre el seu nom en honor al zoólogo holandés Coenraad Jacob Temminck.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Journal of Mammalian Evolution.16(4)
    235-305.doi:10.1007/s10914-009-9119-9.Consultat el 22 de juliol de 2018.
  2. . O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2004. Consultat el 20 de setembre de 2006.