Semíramis
Semíramis, segons llegendes gregues, va ser esposa del mític rei Ninus d'Assíria i posteriormentt regna governant per 42 anys, en fallir el rei Ninus despuix de 52 anys de regnat, cap al 2189 a. C.
És identificada per alguns com la reina assíria Sammuramat o Sammu-Ramat, l'història de la qual va narrar Diodor de Sicília tenint com a font Ctèsies de Cnidos. Fon esposa de Shamshi-Adad V i regenta del seu fill Adadnirari III. Hauria governat, segons una cronologia, de l'any 811 al 808 a. C. i segons una atra de l'any 809 al 792 a. C.[1][2] L'alta noblea li donava soport, aixina com els governadors de les ciutats més importants.
L'estela de Shammuramat fon trobada en Assur; també hi fa referència una inscripció en Calah (Nimrud) quan diu que a la mort del seu marit va governar abans de la pujada al poder del seu fill. A la mítica Semiramis, se li atribuïxen coneixements de botànica i el desenroll dels jardins de Babilònia, pero de la reina que va existir realment, no hi cap constància d'esta activitat.
Semíramis es va encarregar del govern de l'imperi, que segons el mit, va conseguir estendre fins a Etiopia i l'Índia, erigint un monument funerari a la memòria de Ninus, prop de Babilònia, que més tart seria escenari d'inspiració de l'obra Píramo i Tisbe.
Es diu que va construir bells palaus, edificis i una gran muralla en la ciutat de Babilònia. Alguns la relacionen aixina mateix en els increibles jardins colgants. Va conquistar Egipte i segons llegendes va construir també un túnel baix el riu Éufrates.
Llegendes[editar | editar còdic]
Segons una versió de la seua llegenda, Semíramis va ser filla del pastor Caístro, un mortal, i una deesa síria nomenada Derceto, de rostre de dòna i cos de peix, que la va abandonar en el desert per a que perira. Unes colomes es varen cuidar d'alimentar-la i un pastor nomenat Alvencs la va arreplegar. Anys despuix, va ser la fundadora del regne babilònic.
Quan va tindre l'edat suficient, es va casar en Oannes, oficial de Nino i governador de Síria, a qui va seguir en la campanya mampresa per aquell monarca.
Atres versions diuen que Nino durant el sege a la ciutat de Bactriana, va conéixer a l'esposa del seu oficial Menón, Semíramis, de qui es va enamorar i desposà despuix de forçar el suïcidi del seu marit.
A la mort de Nino, despuix de 52 anys de regnat cap al 2189 a. C. Semíramis es va encarregar del govern de l'imperi, que va conseguir estendre fins a Etiopia i l'Índia, erigint un monument funerari a la memòria de Nino, prop de Babilònia.
La romançada entre Nino i Semíramis ha inspirat diferents obres artístiques des del sigle II en els fragments de la romançada de Nino de l'autor grec Longo. Mosaics trobats en Antioquia d'Orontes representen escenes relacionades en Nino i Semíramis. Per la seua banda, Lope de Vega li va dedicar el sonet CLXXXVII de les seues Rimes titulat Al rei Nino, Semíramis famosa.
Atres versions asseguren que Semíramis va estar casada en Nimrod (Nemrood) i que aixina va ser cóm va conseguir totes les seues conquistes, per mig de dita aliança a través del matrimoni en ell.
Referències[editar | editar còdic]
- Doro Levi, "The Novel of Ninus and Semiramis" Proceedings of the American Philosophical Society 87:5, Papers on Archaeology, Ecology, Ethnology, History, Paleontology, Physics, and Physiology (May 5, 1944), pp. 420-428
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
- Ralph Woodrow "Las dos Babilonias: Un estudio de caso en la metodología pobre", en Christian Research Journal volumen 22, número 2 (2000) del (artículo DC187) (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Alison L. Beringer: The Sight of Semiramis: Medieval and Early Modern Narratives of the Babylonian Queen. Arizona State University Press, 2016, ISBN 978-0-86698-542-0. (en inglés)
- Beringer, A. 2016. The Sight of Semiramis: Medieval and Early Modern Narratives of the Babylonian Queen. Tempe: Arizona State University Press. (en anglés)
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria
- Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
- Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria. Nueva York y Londres: G.P. Putnam's Sons. p. 648
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Semíramis.