Anar al contingut

Salpingotulus michaelis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
jerbo pigmeo de Baluchistán (Salpingotulus michaelis)


El jerbo pigmeo de Baluchistán (Salpingotulus michaelis) o jerbo nano de tres dits, és una espècie de rosegador miomorfo de la família Dipodidae. És l'única espècie del gènero Salpingotulus, i no es reconeixen subespecies. Els adults tenen una llongitut mija de cap i cos de sol Plantilla:Convert, i la coa medix en promig Plantilla:Convert. Les femelles adultes pesen Plantilla:Convert.[1] Actualment es considera endèmica de Pakistan. En el Llibre Guinness dels Récorts de 1999, figurava com el rosegador més menut del món empatat en el rata pigmeo del nort.[2]

Distribució

[editar | editar còdic]

S'ha registrat l'espècie en Pakistan i pot trobar-se en Afganistan. Freqüenta dunes d'arena, planures de grava i planures en deserts càlits.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Estos jerbos nocturns es desplacen pel seu hàbitat desértico sec a grans bots, mantenint l'equilibri en la coa. Viuen en caus generalment excavats baix menuts arbustos. S'alimenten de llavors arrastrades pel vent, fulls suculents de vegetació adaptada al desert i varis animals morts, com atres rosegadors i lagartijas; es duen el menjar a la boca en les mans. A mida que les plantes se sequen, a sovint se'ls deixa que desentierren raïls de plantes del desert i es donen un festí en elles. Són omnívoros. Els dipodidae passen per un ritme diürn de latencia fisiològica, durant el qual les seues funcions corporals, incloses la respiració i la circulació sanguínea, es ralentisen dràsticament. Açò es coneix com a hipotèrmia facultativa i permet a l'espècie sobreviure en una dieta de baix valor nutricional. En els mesos de primavera i estiu naixen de dos a quatre crío, cegues i nuetes en nàixer. Normalment no produïxen més de dos ventrades a l'any.[3]

Depredadors

[editar | editar còdic]

Els depredadors naturals del jerbo són l'escurçó de nas de full (Eristocophis mcmahoni), el fardacho monitor transcaspio (Varanus caspius) i el gat d'arena (Felis margarita).[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. T.J. Roberts (2006). Guia de camp dels menuts mamífers de Pakistan, Oxford: Oxford University Press, pp. 162.
  2. (1998) El llibre Guinness dels récorts (en en), Guinness, p. 117. ISBN 9780851120706.
  3. 3,0 3,1 Plantilla:Cite encyclopedia

Enllaços externs

[editar | editar còdic]