Repúbliques marítimes

Bandera que agrupa els emblemes de les repúbliques marítimes més conegudes: des de dalt a l'esquerra, en sentit horari, els emblemes de Venècia, Gènova, Pisa i Amalfi.

La definició de repúbliques marítimes (a voltes conegudes com a repúbliques marineres) es pot estendre a algunes ciutats costeres, italianes o no, que entre els sigles X i el XV varen gojar d'una prosperitat econòmica gràcies a la seua activitat comercial, en un marc d'àmplia autonomia política. Generalment, la definició es referix en especial a quatre ciutats italianes: Amalfi, Gènova, Pisa i Venècia.

No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de república oligàrquica, moneda i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les Creuades, contaven en una flota naval, tenien fundagos (colónies comercials), «cònsuls de les nationes», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren Ancona, Gaeta, Noli i Ragusa.

Bibliografia

• Benvenuti, G. (1989). Le Repubbliche Marinare. Amalfi, Pisa, Genova, Venezia. Roma: Newton & Compton editori s.r.l.
• Durant, Will (1953). The Renaissance. New York: MJF Books. ISBN 1-56731-016-8
• Frugoni, A. (1958). Le Repubbliche Marinare. Torino: ERI.
• Gianfaldoni, P. (2001). Le antiche Repubbliche marinare. Le origini, la storia, le regate - CLD.
• Lodolini, Armando (1967). Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma.