Peromyscus pembertoni

La rata cérvol de Pemberton (Peromyscus pembertoni), també conegut com a rata morena de Pemberton, és una espècie extinta de rosegador de la família Cricetidae endèmica de la Illa Sant Pedro Nolasco, en el Golf de Califòrnia, Mèxic. Els únics registres d'esta espècie varen ser 12 #espècimen recolectats el 26 de decembre de 1931 per William Henry Burt, no havent albiraments posteriors de la mateixa des de llavors.

Etimologia

El nom genèric Peromyscus prové del grec antic pero ("botes") i mys ("rata"), que en conjunt formen el terme "rata en botes", referint lo anterior als peus blancs que caracterisaven a l'espècie. Per la seua banda, pembertoni prové del llinage de John Roy Pemberton, ornitólogo i empresari que finançaria l'investigació en el Golf de Califòrnia del descobridor de l'espècie, William Henry Burt.

Descripció

Peromyscus pembertoni és un integrant del gènero Peromyscus de tamany mig. L'espècie no presentava cap dimorfisme sexual evident. La coa dels eixemplars solia ser més llarga que la llongitut del seu cap i cos units (promediando esta 106 mm contra els 104 mm del cap-cos), estant l'anterior coberta per un abundant pelaje de dos colors (marró i blanc), tupido al final de la mateixa. Els seus peus eren menuts i similars sobre llongitut a les seues orelles (sent en ocasions més llarcs). El cràneu tenia un tamany mig per a l'espècie, i la bulla auditiva del mateix no es mostrava en demasía protuberante. La part superior del cos es cobria d'un pelaje marró en una tonalitat "mija"; els costats per la seua banda mostraven un to marró més clar, en una llínea lateral "anaranjada" que els travessava, estenent-se esta des de les galtes fins als quartos atrassers; la part inferior del cos presentava un pelaje blanquecino, els turmells eren d'un color gris obscur, i els peus exhibien el seu particular color blanc.  

Informació general

Les espècies del gènero Peromyscus (coneguts comunament com "rates cérvol") presenten poblacions abundants en Amèrica del Nort. El seu ranc de presència s'estén des d'Alaska fins a América Central, ocorrent en una gran varietat d'hàbitats. Per la seua abundància en la naturalea, dites espècies constituïxen un component important dels ecosistemes neárticos. Els integrants del gènero en qüestió tenen també un paper rellevant en el món científic (tant les varietats selvades com les genèticament modificades) pel seu estudi en laboratoris. El gènero Peromyscus no té una relació filogenético estreta en les rates caseres (Mus) i les rates (Rattus).

Distribució i hàbitat

Per la relativa rodalia entre la data de descobriment i la seua eventual extinció, es desconeix una gran cantitat d'informació etológica de Peromyscus pembertoni. Se sap que era una espècie endèmica de la Illa Sant Pedro Nolasco, la qual compartia en un atre membre del seu gènero: Peromyscus boylii (sent estes dos espècies els únics mamífers que habitaven l'illa). Els eixemplars mostra de la rata cérvol de Pemberton varen ser recolectats en un tossal empinat (coberta d'herba) en el costat oriental de l'illa en qüestió. En dit espai es va registrar la presència de les següents espècies vegetals: Bursera microphylla, Echinocereus websterianus, Euphorbia magdalenae, Fouquieria diguetii, Jatropha cuneata, Mammillaria multidigitata, Mammillaria tayloriorum, Melochia tomentosa, Opuntia fulgida var. fulgida, Pachycereus pringlei, Euphorbia lomelii, Simmondsia chinensis i Stenocereus thurberi.

Prenent com a paràmetro les condicions de l'hàbitat en que concorria, es deduïx que la rata cérvol de Pemberton era una espècie tolerant a les temperatures baixes oscilantes entre els 22 i 25 °C.

Reproducció

Pel desconeiximent del seu comportament social, és difícil dilucidar la conducta reproductiva de P. pembertoni. Possiblement l'época de criança de l'espècie es mantenia durant tot l'any, no obstant és provable que gran part de les crío naixqueren en les temporades de primavera i en el advenimiento de l'estiu, decaent l'época de reproducció durant els mesos hivernals.

La seua maduració sexual factiblemente aplegava quan els eixemplars alcançaven en promig els 55 dies d'edat. La gestació en l'espècie durava aproximadament 23 dies, llevat en femelles lactants, en les que aquella es retardava de 4 a 6 dies, durant en la seua totalitat de 28 a 30 dies. Peromyscus pembertoni era una espècie que es reproduïa en parelles.

Comunicació i percepció

Com atres membres del gènero Peromyscus, presentava una visió aguda, i en seguritat els eixemplars de l'espècie utilisaven senyals químiques per a comunicar-se entre sí.

Depredación

La rata cérvol de Pemberton presumiblement escapava dels seus depredadors gràcies als seus hàbits nocturns i als seus sigilosos moviments.

Longevitat

S'estima que l'esperança de vida de Peromyscus pembertoni era curta, sent poc provable que sobrevixqueren més d'un any en condicions naturals.

Extinció

La rata cérvol de Pemberton només es coneix per 12 #espècimen recolectats en decembre de 1931 pel zoólogo nortamericà Dr. William Henry Burt (del Institut de Tecnologia de Califòrnia). Rastrejos posteriors no han conseguit donar en eixemplars de l'espècie. Les raons de la desaparició de la rata cérvol de Pemberton no són del tot clares. No obstant, s'ha senyalat que Peromyscus boylii (l'atra espècie del gènero Peromyscus present en l'illa) podria haver competit directament en P. pembertoni per les fonts d'aliments, desplaçant gradualment a la rata cérvol de Pemberton del seu hàbitat fins a la seua extinció.

Bibliografia

• Flannery, Tim (2001). A Gap in Nature: Discovering the World's Extinct Animals, Grove Press / Atlantic Monthly Press. ISBN 0871137976.