Palau de Miraflor
El Palau dels Comtes de Villapaterna, nomenat també Palau dels Marquesos de Miraflor o simplement Palau de Miraflor, és un edifici que se situa en la població de Paterna, (Horta Oest, Comunitat Valenciana), de tipologia residencial i estil barroc i neoclàssic, construït en el sigle XVIII.
HistòriaEditar
Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del sigle XVIII proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.[1]
Va ser manat construir, entre els anys 1765 i 1770,[2] pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el 23 d'agost de l'any 1817 se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.
Segons Madoz a mijans del sigle XIX va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any 1887 va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el sigle XX, en l'any 1921, va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'Àfrica.
En l'any 1977 es va realisar la restauració i consolidació de l'edifici per part del Ministeri d'Educació i Cultura. Es va picar i va reposar l'acabat exterior de l'edifici, es va suprimir una porta lateral de la frontera principal, transformant-la en finestra en reixa. En l'interior es va respectar l'escala i alguns cel rasos primitius, es varen cegar els buits de la migera posterior i es va elevar la mateixa fins a arribar a l'alçada de la frontera principal.
Posteriorment a la restauració va ser utilisat com a galeria d'art. En l'actualitat és la seu de l'ajuntament de Paterna.
DescripcióEditar
El palau, consta de dos parts diferenciades: El palau pròpiament dit (de planta rectangular i tres pisos) i la part reservada a cavallerices i estàncies per al procurador patrimonial, incloent el almagasén dels censos que es tributaven (este s'ha demolit en l'actualitat).[3]
L'edifici consta de planta baixa i dos pisos rematats per un àtic que adopta forma de frontó. La composició de la frontera és simètrica ordenada per obertures que en les plantes superiors tenen balcons, d'estil barroc classicista. L'àtic, neoclassicista presenta un frontó. La fàbrica combina la pedra i el maó. La pedra s'utilisa en el sòcol de l'edifici, en llindes, brancals i cantonades.
La frontera, de tres plantes i àtic en frontó central, utilisa materials de la manera tradicional, combinant la pedra en el sòcol o en les llindes i brancals de les portades en la rajola en faixes angulars, en les obertures i paraments en general. En la frontera hi ha una simple articulació de buits en balcons, organisats simètricament en funció de l'eix principal de la portada que abasta els tres cossos en altura.
Major interés mostra la composició de la portada, advertint de la influència que sobre Gilabert va eixercir l'edifici de la Duana, a on va participar com a aparellador.La portada repetix l'esquema de les portades laterals d'este edifici, a on una embocadura llisa allindada s'antepost a una atra, a manera de sobrebrancal, deixant aixina el perfil a soles insinuat.
En el pis principal, seguint una composició de frontera-balcó, es torna a repetir una disposició similar d'elements, pero en volutes laterals.
Si en la composició de la portada d'este palau rural es troben elements provinents de la tradició del barroc classicista valencià, no passa lo mateix en la disposició de l'alt àtic en frontó triangular que abasta el front central de la frontera.
Una ullada als escassos i més significatius eixemples d'arquitectura palatina que es construïxen en Valéncia en décades anteriors (com són el Palau de Pineda (1728-1738), la reforma del Palau del Marqués de Dosaigües (1744) o el Palau dels Marquesos de Penalva (1760)) mostren una concepció de la frontera, en un remat de chicotetes parets lateral mixtilínees situades en els extrems.
En canvi, la frontera del palau dels comtes de Villapaterna, a través de la yuxtaposició d'un frontó en una austera superfície de gran economia lèxica, recull els nous dictats que en eixes dates propugnava l'incipient academicisme.
ReferènciesEditar
BÉRCHEZ, J., Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert, Valéncia 1987, p. 81, 82 i 83
BibliografiaEditar
Bérchez, Joaquín. Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert. Valéncia: Federico Domenech, 1987. ISBN 84-85402-43-X.
- ↑ BÉRCHEZ, J., Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert, Valéncia 1987, p. 81
- ↑ BÉRCHEZ, J., Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert, Valéncia 1987, p. 83
- ↑ BÉRCHEZ, J., Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert, Valéncia 1987, p. 82