Miniochoerus

Miniochoerus és un gènero extint de mamífer oreodonte menut endèmic d'Amèrica del Nort durant fins del Eoceno i principis del Oligoceno (fa 38—30.8 millons d'anys), el qual va existir durant uns 30.8 a 24.8 millons d'anys.^[1]^[2]

Taxonomia

Miniochoerus va ser nomenat per Schultz i Falkenbach (1956). La seua espècie tipo és Miniochoerus battlecreekensis. Lander en 1998 li va donar el nom sinònim de Oreonetes. Va ser assignat a Merycoidodontidae per Schultz i Falkenbach (1956) i per Stevens i Stevens (1996).^[3]^[4]

Espècies

M. affinis (sinònims: Merycoidodon platycephalus, M. battlecreekensis, Oreodon coloradoensis, Stenopsochoerus sternbergi)
M. chadronensis (sinònims: Parastenopsochoerus conversensis, Stenopsochoerus douglasensis, S. reideri)
M. forsythae
M. gracilis
M. starkensis (sinònims: M. cheyennensis, M. helprini, M. nicholsae, M. ottensi, Platyochoerus hatcreekensis, P. heartensis, Stenopsochoerus berardae, S. joderensis)

Morfologia

Tenia el tamany d'un gos menut. Els seus cràneus són menuts i curts, comparats en els cràneus d'atres espècies de oreodontes, moltes de les quals posseïxen caps proporcionalment més grans. A diferència d'atres espècies de oreodontes, tenien caninos menuts que els servien de poc front a amenaces. El gènero es va desenrollar a fins del Eoceno, i va sobreviure a l'extinció de finals del Eoceno, produint una llínea d'evolució nana a principis del Oligoceno.^[5]

Un únic espècimen va ser analisat per M. Mendoza qui va estimar que el seu pes era d'uns 32.4 kg.^[6]

Distribució fòssil

S'han trobat els seus fòssils en els Estats Units, en els estats de Dakota del Nort, Dakota del Sur, Nebraska, Montana i Wyoming.

Referències

↑ Stevens, M.S. (1996). «Merycoidodontinae and Miniochoerinae», Prothero, D.R.; and Emry, R.J. (eds.) (ed.). The terrestrial Eocene-Oligocene transition in North America, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 498–573. ISBN 0-521-43387-8.
↑ PaleoBiology Database: Miniochoerus, basic info
↑ C. B. Schultz and C. H. Falkenbach. 1956. Bulletin of the American Museum of Natural History 109
↑ B. Lander. 1998. Oreodontoidea. In C. M. Janis, K. M. Scott, and L. L. Jacobs (eds.), Evolution of Tertiary mammals of North America 402-425
↑ Prothero, D.R. (2006). After the Dinosaurs: The Age of Mammals, Indiana University Press. ISBN 0-253-34733-5.
↑ M. Mendoza, C. M. Janis, and P. Palmqvist. 2006. Estimating the body mass of extinct ungulates: a study on the use of multiple regression. Journal of Zoology

[Ste&Ste-1] Stevens, M.S. (1996). «Merycoidodontinae and Miniochoerinae», Prothero, D.R.; and Emry, R.J. (eds.) (ed.). The terrestrial Eocene-Oligocene transition in North America, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 498–573. ISBN 0-521-43387-8.

[2] PaleoBiology Database: Miniochoerus, basic info

[3] C. B. Schultz and C. H. Falkenbach. 1956. Bulletin of the American Museum of Natural History 109

[4] B. Lander. 1998. Oreodontoidea. In C. M. Janis, K. M. Scott, and L. L. Jacobs (eds.), Evolution of Tertiary mammals of North America 402-425

[Prothero-5] Prothero, D.R. (2006). After the Dinosaurs: The Age of Mammals, Indiana University Press. ISBN 0-253-34733-5.

[6] M. Mendoza, C. M. Janis, and P. Palmqvist. 2006. Estimating the body mass of extinct ungulates: a study on the use of multiple regression. Journal of Zoology

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]