Kingu
En la mitologia mesopotàmica, Kingu va ser un dimoni que es va convertir en el segon consorte de Tiamat, en acabant de que morira el seu primer consorte Apsú.
Tiamat, convençuda de que tenia que venjar la mort d'Apsu, va entregar a Kingu les tables del destí, estes detentaban el poder, i aixina ho va convertir en Príncip dels deus. No de tots, sino en cap dels caps que varen recolzar a Tiamat en la lluita. En la batalla Tiamat, va morir a mans de Marduk, i Kingu, per ser el promotor (havia segut nomenat Príncip) de la rebelió, va ser condenat a morir i a que en la seua sancs'amasara l'argila, base de la matèria primera que va originar als hòmens.
En realitat la creació de l'home en este mit tenia per fi el servici per part d'estos als deus (els hòmens estan al servici dels deus, i d'aquells depén l'alimentació d'estos per mig del sacrifici). Kingu és un dels personages del poema èpic Enuma Elish, encara que el seu paper és secundari.
Referències[editar | editar còdic]
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41