Hoffstetterius
Hoffstetterius és un gènero extint de mamífer notoungulado toxodóntido, els restants del qual s'han trobat en estrats del Mioceno en el departament de la Pau, en Bolívia. La espècie tipo i única descrita és Hoffstetterius imperator.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]Els restants de Hoffstetterius varen ser descoberts en una toba volcànica, en el 6.° membre de la Formació Mauri, situada en la zona noroest del altiplano bolivià, a 5 km del poble de Achiri, en la província de Pacajes, en Bolívia. Els #sediment volcànics han segut datats en 10.35 millons d'anys, la qual cosa indica que són del Mioceno superior i correspondrien a l'edat-mamífer Chasiquense. Els restants descoberts inclouen a l'espècimen holotip MNHN ACH1, un cràneu parcial i mandíbula d'un individu adult, ademés de restants postcraneales que inclouen un axis, húmer dret, abdós ràdios, part de la ulna esquerra i el fèmur esquerre, recuperats per l'expedició del paleontòlec Robert Hoffstetter en 1969.[1] Un segon eixemplar paratipo, MNHN BOL V 3291, correspon al cràneu parcial d'un individu jovenil, el qual prové del Cerro Pisakeri, també prop de Achiri, recuperat per l'expedició conjunta de l'Institut Francés d'Estudis Andinos (IFEA) i el Servici Geològic Bolivià (GEOBOL) en 1989. Estos restants varen ser la base per a denominació del nou gènero i espècie Hoffstetterius imperator en 1993 pel paleontòlec francés Pierre-Antoine Saint-André. El nom del gènero commemora la llabor científica del professor Hoffstetter, mentres que el nom de l'espècie, imperator ("emperador" en llatí), es referix a la gran cresta sagital de l'animal que recorda a la corona dels emperadors del Sacre Imperi.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El cràneu de Hoffstetterius és alt i allargat; el de l'eixemplar holotip medix 527 milímetros de llongitut, mentres que en l'eixemplar jovenil alcança els 469 milímetros. La característica més notable del mateix és l'elevació del os frontal sobre els nassalés conformant una gran cresta sagital, la qual està més desenrollada en l'individu adult, i ademés presenta en la zona anterior del frontal una espècie de "escut" triangular, el qual va poder haver servit com a punt de subjecció per a una banya queratinoso, com ocorre en els rinoceronts moderns i en alguns toxodóntidos com Trigodon i Paratrigodon. En vista dorsal, el cràneu té forma triangular. La mandíbula de l'animal posseïx una notòria proyecció apuntant cap a avall en el ram mandibular, just baix el tercer molar inferior (m3), una traça vist en atres toxodóntidos com Mixotoxodon i Pericotoxodon.[1]
La fòrmula dental és Plantilla:Fòrmula dental en l'holotip; en el paratipo jovenil és Plantilla:Fòrmula dental (les seues dents inferiors són desconeguts). Les dents molar posseïxen foldes llinguals en menys profunditats que en atres toxodóntidos com Ocnerotherium, un lòbul intermig ben desenrollat i un contorn complex en el lòbul posterior de l'molar superior, aparte d'una vora posterior esmolada en el tercer molar superior (M3), mentres que en el segon molar inferior (m2) la superfície llingual del trigónido és molt més llarga. Els premolars superiors carixen de plecs llinguals i als molar superiors els falta el plec llingual bifurcado, una traça compartida en toxodóntidos alvançats tals com Trigodon, Stereotoxodon i Mixotoxodon.[1]
El fèmur de Hoffstetterius dispon d'una cresta medial troclear allargada en el seu extrem inferior, en la zona de l'articulació de la genoll, com ocorre en Toxodon. Este tipo d'estructura va poder haver-li servit a estos toxodóntidos per a mantindre les seues pates estàtiques mentres permaneixien de peu, facilitant-los mantindre dita postura per llarcs periodos a lo llarc del dia sense fatiga, com ocorre en els cavalls i rinoceronts moderns.[2]
Classificació
[editar | editar còdic]Hoffstetterius és clarament un toxodóntido, identificat per característiques com els molar hipsodontes i el desenroll de quatre grans incisius frontals hipselodontes de creiximent continu. No obstant, és més difícil establir la seua posició dins de dita família, ya que posseïx traces en comuna en Ocnerotherium, els quals es varen considerar com a part d'una subfamília anomenada Dinotoxodontinae, mentres que les característiques dentals i la prominència frontal ho acosten a una atra subfamília, els Haplodontotheriinae; Saint-André ho va considerar com a part d'este últim grup en la seua descripció inicial en 1992.[1] No obstant, sembla que les traces que distinguixen a estes subfamílies en realitat es troben en diversos gèneros, i per tant solament es diferencia entre les formes primitives agrupades en Nesodontinae i els més alvançats Toxodontinae, incloent a Hoffstetterius.[3]
Cladograma basat en l'anàlisis de Analía Forasiepi i colaboradors (2014), mostrant la posició filogenético de Hoffstetterius:[4]
Paleoambiente
[editar | editar còdic]Hoffstetterius és un dels pocs toxodóntidos trobats en el Altiplano bolivià, aparte d'un atre gènero del Mioceno tardà, Andinotoxodon, el qual també ha segut trobat en la formació Nabón d'Equador. La zona es troba hui en dia a prop de 4000 metros d'altitut sobre el nivell de la mar, pero durant el Mioceno tardà es trobava a una altura de 1600 a 1200 metros, en una temperatura mija de 20° Celsius.[5] En este ambient més càlit es trobaven plantes pròpies d'ambients de bosc sec subtropical, en plantes dels gèneros Polylepis, Zyzyphus i Berberis,[5] mentres que la fauna contemporànea inclou al mesotérido Plesiotypotherium, un notoungulado que constituïx un fòssil guia de l'àrea;[6] també s'ha trobat al tipoterio Hemihegetotherium, restants de macrauquénidos, rosegadors dinómidos, octodontoideos, caviodeos i el chinchíllido Prolagostomus. Entre els xenartros s'han trobat restants del gliptodontino Trachycalyptoides, el dasipódido Chorobates i el pampatérido Kraglievichia, ademés de pereosos escelidoterinos, milodóntidos, el notrotérido Xyophorus i un megatérido.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Saint-Andre, P. A. (1993). Hoffstetterius imperator ng, n. sp. du Miocène supérieur de l'Altiplano bolivien et li statut dones Dinotoxodontinés (Mammalia, Notoungulata). Comptes rendus de l'Académie dones sciences. Série 2, Mécanique, Physique, Chimie, Sciences de l'univers, Sciences de la Terre, 316(4), 539-545.
- ↑ Shockey, B. J. (2001). Specialized knee joints in some extinct, endemic, South American herbivores. Acta Palaeontologica Polonica, 46(2).
- ↑ Bond, Mariano (2016). Ungulats natius de Sudamérica. Una curta #síntesis. En Història evolutiva i paleobiogeográfica dels vertebrats d'Amèrica del Sur. Contribucions del MACN, número 6. p. 296-301.
- ↑ (2014).Paläontologische Zeitschrift.doi:10.1007/s12542-014-0233-5.
- ↑ 5,0 5,1 Gregory-Wodzicki, K. M. (2002). A clapix Miocene subtropical-dry flora from the northern Altiplano, Bolívia. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 180(4), 331-348.
- ↑ Saint-Andre, P. A. (1994). Contribution à l'étude dones grands mammifères du Néogène de l'Altiplano bolivien (Doctoral dissertation).
- ↑ Pujos, F., Antoine, P. O., Mamani Quispe, B., Abello, A., & Andrade Flores, R. (2012, September). The Miocene vertebrate #fauna of Achiri, Bolívia. In Journal of Vertebrate Paleontology (Vol. 32, pp. 159-159).