Anar al contingut

Gigantocamelus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Gigantocamelus és un gènero extint de mamífers artiodàctils de la família Camelidae que va viure durant el periodo comprés entre el Plioceno i el Pleistoceno tardà en Norteamérica, des de fa 4.9 millons fins a 300,000 anys, existint per aproximadament 4.68 millons d'anys.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Gigantocamelus va ser nomenada per Barbour i Schultz (1939), sent la seua espècie tipo Gigantocamelus fricki. Posteriorment va ser considerada un sinònim de Titanotylopus per Webb (1965)[1] i Kurten i Anderson (1980).[2] Va ser assignada a la família Camelidae per Barbour i Schultz (1939), Harrison (1985),[3] Dalquest (1992)[4] i Honey et al. (1998).[5]

Distribució fòssil

[editar | editar còdic]

S'han trobat fòssils de Gigantocamelus en Texas, Nebraska, l'oest d'Oregó i la Serra Nevada, en Nevada, Califòrnia.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1965) «Science 1», Bulletin of the Los Angeles County Museum of Natural History.
  2. (1980) Pleistocene mammals of North America, pp. 1-442.
  3. (1985).Smithsonian Contributions to Paleobiology.57
  4. (1992).Annales Zoologici Fennici.28(3-4)
    291-299.
  5. (1998) «Camelidae», Evolution of Tertiary Mammals of North America (en anglés), pp. 439-462.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]