Entelodon
Entelodon és un gènero extint de mamífers artiodàctils de la família Entelodontidae que va viure en Eurasia en el Eoceno. El nom del gènero significa "completament dentado", del grec antic ἐντελής entelēs "complet" i ὀδών odōn "dent", en referència a que tenien la dentadura "completa" pròpia dels euterios.[1]) Els fòssils de les espècies d'este gènero es troben en estrats del Paleógeno que s'estenen des de l'época del Houldjiniano, entre 37.2 a 33.9 millons d'anys, fins a l'época del Rupeliense a inicis del Oligoceno, entre 33.9 a 28 millons d'anys.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]
És un dels quatre gèneros de entelodóntidos natius de Eurasia, sent els atres tres el primitiu Eoentelodon de finals del Eoceno de China, Proentelodon del Eoceno mig de Mongòlia i el jagantesc Paraentelodon de mediats a finals del Oligoceno en Àsia Central. Entelodon era un entelodóntido típic, en un cos gran i robust, pates primes i un hocico allargat.[3][1][4][5]
Com atres entelodóntidos, Entelodon tenia una dentadura generalisada d'un euterio (en 3 incisius, 1 canino, 3 premolarés i 3 molar de cada costat). Solament tenia dos dits en cada pata, les quals estaven ben adaptades a córrer en rapidea.[6] El seu cap llarc i ampla era sostinguda per un coll curt i gros,[6] i el seu arc zigomàtic estaven molt engrandits i s'estenien notablement a abdós costats del cap.[7] Encara que estaven més cercanamente relacionats en els hipopótams i els cetáceos que als porcs, el seu cràneu era molt similar al dels porcs i javalins.[6][7] Es pensa que era un omnívoro.
Les espècies europees de Entelodon medien al voltant d'1.35 metros d'altura als muscles, en un cràneu de 65 centímetros de llarc.[6] Entelodon major, conegut de la formació Kutanbulak en Kazakhstan media prop d'1.70 metros als muscles, en un cràneu de 80 centímetros, #lo que ho fa un dels majors entelodóntidos.
Paleoecología
[editar | editar còdic]Els restants de Entelodon es coneixen principalment d'Europa,[8][9][10] encara que els seus fòssils s'han trobat també en Kazakhstan, Mongòlia, China, i inclús tan a l'est com Japó.
Entelodon magnus va habitar una àmplia franja d'Europa, en restants trobats en Espanya, Alemània, França, Romania i el Caucas. Es coneixen restants numerosos de Entelodon deguilhemi descoberts en Vayres-sur-Essonne, França.[6][11] L'espècie chinenca Entelodon dirus es coneix d'una única dent trobada en Mongòlia Interior.[12]
- ↑ 1,0 1,1 Foss, Scott I. (2007). «Family Entelodontidae», The Evolution of Artiodactyls, Baltimore: Johns Hopkins University Press, pp. 120–129. ISBN 9780801887352.
- ↑ . Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2022.
- ↑ Foss, Scott I. (2001). Systematics and Paleobiology of the Entelodontidae (Mammalia, Artiodactyla), DeKalb, Illinois: Ph.D Dissertation. Department of Biological Sciences, Northern Illinois University.
- ↑ Scott, W. B.. “The Osteology of Elotherium”. Transactions of the American Philosophical Society 19 (3): 273–324. doi:. ISSN 0065-9746.
- ↑ Marsh, O. C.. “Restoration of Elotherium”. American Journal of Science s3-47 (281): 407–408. doi:. ISSN 0002-9599. Bibcode: 1894AmJS...47..407M.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Agustí, J and Antón, M (2002). Mammoths, Sabertooths, and Hominids: 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe. Retrieved from Google Books
- ↑ 7,0 7,1 “A Functional Interpretation of the Masticatory System and Paleoecology of Entelodonts” (1990). Paleobiology 16 (4): 459–482. doi:.
- ↑ Aymard, A.. “Essai monographique sur un nouveau genre de mammifere' fossile trouve dans la Haute-Loire, et nomme Entelodon”. Annales de la Société d'Agriculture, Sciences, Arts et Commerce du Puy 12: 227–267.
- ↑ Pomel, A.. “Note sur un nouveau genre de pachydermes du bassin de la Gironde (Elotherium magnum)”. Bulletin de la Société Géologique de France 2 (4): 1083–1085.
- ↑ Pomel, A.. “Sur un nouveau genre de Pachydermes fossiles (Elotherium) voisin dones Hippopotames”. Archives dones Sciences Physiques et Naturelles 5: 307–308.
- ↑ . Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2013. Consultat el 22 de juliol de 2022.
- ↑ . Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2013. Consultat el 22 de juliol de 2022.