Anar al contingut

Australopithecus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Australopithecus (Australopithecus)


Australopithecus[1] (del llatí australis, 'del sur', i del grec πίθηκος pithekos, 'mona') és un gènero extint de primats homínits que va viure en Àfrica des de fa una miqueta més de 3,9 millons d'anys fins a fa uns dos millons d'anys, del Zancliense (Plioceno inferior) al Gelasiense (Pleistoceno inferior). La major novetat aportada pels australopitecos és que es desplaçaven de manera bípeda.[2] El tamany del seu cervell era similar al dels grans simis actuals. Vivien en les zones tropicals d'Àfrica, alimentant-se de frutas i fulls. Existix consens en que els australopitecos varen jugar un paper essencial en la evolució humana en ser una de les espècies d'este gènero la que va donar orige al gènero Homo en Àfrica fa dos millons d'anys, el qual a la seua volta va donar orige a les espècies Homo habilis, H. ergaster i finalment a l'home modern, H. sapiens sapiens.[3]

Els australopitecos varen donar lloc a dos llínees evolutives independents, una que derivaria en Homo i una atra en Paranthropus.


El primer membre conegut del gènero, A. anamensis, va existir en Àfrica oriental fa uns 4,2 millons d'anys. Els fòssils de australopitecos es varen dispersar més àmpliament per Àfrica oriental i meridional (el A. bahrelghazali chadiano indica que el gènero estava molt més estés de lo que sugerix el registre fòssil), abans de convertir-se finalment en pseudoextinto fa 1,9 millons d'anys (o entre 1,2 i 0,6 millons d'anys si s'inclou el Paranthropus). Encara que cap dels grups normalment assignats directament a este grup va sobreviure, el Australopithecus va donar lloc a descendents vius, ya que el gènero Homo va sorgir d'una espècie de Australopithecus[2][4][5][6][7] en algun moment entre fa 3 i 2 millons d'anys.[8]

El australopiteco posseïa dos dels tres gens duplicats derivats del SRGAP2 fa aproximadament 3,4 i 2,4 millons d'anys (SRGAP2B i SRGAP2C), el segon dels quals va contribuir a l'aument del número i la migració de neurones en el cervell humà.[9][10] Canvis significatius en la mà apareixen per primera volta en el registre fòssil dels últims A. afarensis fa uns 3 millons d'anys (dits acurtats respecte al polze i canvis en les articulacions entre el dit índex i el trapezi i capitate).[11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:RAER
  2. 2,0 2,1 Haile-Selassie, I. “Phylogeny of early Australopithecus: new fossil evidence from the Woranso-Mille (central Afar, Ethiopia)”. Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences 365 (1556): 3323–3331. doi:10.1098/rstb.2010.0064. PMID 20855306.
  3. Scarre, Christopher (2013). The Human Past: World Prehistory & the Development of Human Societies, 1ª edició (en en), Londres: Thames & Hudson, pp. 784. ISBN 0-500-28531-4.
  4. “Australopithecus garhi: una nova espècie d'homínit primitiu d'Etiopia” . Science. doi:10.1126/science.284.5414.629. PMID 10213683. Bibcode1999Sci...284..629A.
  5. «Explorant el registre fòssil: Australopithecus africanus» (en és).
  6. Australopithecus sediba: una nova espècie de australopiteco similar al Homo de Suràfrica” (2010). Science 328 (5975): 195-204. doi:10.1126/science.1184944. PMID 20378811. Bibcode2010Sci...328..195B.
  7. Toth, Nicholas i Schick, Kathy (2005). "African Origins" en The Human Past: La prehistòria mundial i el desenroll de les societats humanes (Editor: Chris Scarre). Londres: Thames and Hudson. Pàgina 60. ISBN 0-500-28531-4
  8. From Australopithecus to Homo: the transition that wasn't” . Philosophical Transactions of the Royal Society of London B: Biological Sciences 371 (1698): 20150248. doi:10.1098/rstb.2015.0248. PMID 27298460.
  9. Reardon, Sara (2012-05-03). «The humanity switch: How one gene made us brainier» (en és-és).
  10. {Structural History of Human SRGAP2 Proteins” . Molecular Biology and Evolution 34 (6): 1463-1478. doi:10.1093/molbev/msx094. ISSN 0737-4038. PMID 28333212.
  11. The evolutionary history of the hominin hand since the last common ancestor of Pa and Homo” . Journal of Anatomy 212 (4): 544-562. doi:10.1111/j.1469-7580.2008.00865.x. PMID 18380869.