Amebelodon
.jpg){kind=link}
Amebelodon és un gènero extint de mamífers proboscídeos de la família dels amebelodóntidos. Varen sorgir en Norteamérica fa uns 9 millons d'anys i d'ahí varen emigrar cap a Àsia, aplegant fins al nort d'Àfrica, a on apareixen els últims eixemplars fa 5 millons d'anys.[1][2][3]
Estos elefants varen variar considerablement en tamany: Amebelodon floridanus era més menut que els actuals elefants asiàtics, mentres que Amebelodon britti alcançava tamanys similars als dels també extints mamuts.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Amebelodon va aparéixer per primera volta en les regions de les Grans Planures i la Costa del Golf d'Amèrica del Nort durant el Mioceno tardà, fa aproximadament entre 9 i 8 millons d'anys, i segons pareix es va extinguir en este continent en algun moment al voltant de fa 6 millons d'anys. Va conseguir emigrar a Àsia a través del Estret de Bering, a on s'ha trobat en varis llocs de finals del Mioceno, en particular en China. El registre més recent de Amebelodon és d'un lloc de fa 5 millons d'anys d'edat en el nort d'Àfrica.[1][2][3]
Amebelodon britti alcançava una altura als muscles de 8 a 10 peus en el muscle i un pes provable de 10 tonellades mètriques, similars als mamuts més grans i considerablement més gran que el elefant africà actual.[3]
Paleobiologia
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que atres amebelodóntidos típics, Amebelodon posseïa dos jocs de claus, dos #pala (molt semblades als trobats en els elefants moderns), i dos més baixos que s'estenien des de la part frontal de la mandíbula inferior. No obstant, com es va mencionar anteriorment els claus inferiors de Amebelodon es distinguixen que eren relativament llarcs, prims i aplanados. Per la semblança d'estos claus inferiors a #pala, Amebelodon es coneix comunament com el amebelodóntido "claus de pala" (un atre amebelodóntido en claus de pala que pugues o no estar estretament relacionat en Amebelodon és Platybelodon). S'ha supost durant molt temps que estos claus inferiors s'utilisaven realment com a #pala per l'animal durant l'alimentació, possiblement per a arreplegar les plantes d'aigua. No obstant, un anàlisis dels patrons de desgast ha demostrat que estos claus inferiors varen ser més provablement utilisats en una varietat de maneres, ademés de pala, incloent raspar la corfa dels arbres. En general, l'evidència indica que este animal era un ramoneador versàtil (un animal que s'alimenta de plantes de full ample en lloc d'herba), alimentant-se tant en entorns humits i secs de vàries maneres.[3][4] Per raons que no s'expliquen clarament en la lliteratura, Amebelodon generalment és representat en una trompa curta i aplanada. No obstant, hi ha considerable evidència que indica que Amebelodon en realitat tenia una trompa llarga i flexible molt semblada a la trobada en els elefants moderns, i que provablement era important per a l'alimentació.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Lambert, W. D., 1990. Rediagnosis of the genus Amebelodon (Mammalia, Proboscidea, Gomphotheriidae) with a new subgenus and species, Amebelodon (Konobelodon) britti. Journal of Paleontology, 64 (6): 1032-1041.
- ↑ 2,0 2,1 Lambert, W. D., 1996. The biogeography of the Gomphotheriidae of North America. In Tassy, P. and J. Shoshani (eds.), The Proboscidea: Trends in Evolution and Paleoecology. Oxford University Press: Oxford, UK.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Lambert, W. D., and J. Shoshani, 1998. The Proboscidea. In Janis, C., K. M. Scott, and L. Jacobs (eds.), Evolution of Tertiary Mammals of North America, Volume 1. Cambridge University Press: Cambridge, UK.
- ↑ 4,0 4,1 Lambert, W. D., 1992. The feeding habits of the shovel-tusked gomphotheres (Mammalia, Proboscidea, Gomphotheriidae): Evidence from tusk wear patterns. Paleobiology 18 (2): 132-147.