Ailuropoda melanoleuca qinlingensis
El panda de Qinling (Ailuropoda melanoleuca qinlingensis) (Plantilla:Zh) és una subespecie de colla jaganta, també conegut com a colla marró, descoberta el 15 de novembre de 1959, pero no reconeguda com subespecie fins al 30 de juny de 2005. S'estima que existixen 200 o 300 pandes de Qinling vivint en estat salvage.
Distribució
[editar | editar còdic]La subespecie està restringida a l'àrea de les montanyes de Qinling en Shaanxi en China central a altituts que van des de 1300 a 3000 m. El seu coloració possiblement es dega a la endogàmia, ya que la població està aïllada de la variació genètica, #lo que podria haver contribuït a la preservació de la mutació responsable.
Característiques
[editar | editar còdic]El panda de Qinling es distinguix pel seu cràneu i tamany més menut, ademés pel seu pelage obscur o marró, sobretot en la pancha. Les seues taques oculars es troben baix de la parpalla inferior, en lloc d'al voltant dels ulls. Els seus molarés són més amplis.
La majoria dels pandes Qinling tenen aproximadament el mateix tamany que els pandes jagants, alcançant entre 1,2 i 1,8 m de llongitut i entre 70 i 80 cm d'altura als muscles. Els machos de l'espècie són més pesats que les femelles, en un pes aproximat d'entre 60 i 190 kg , mentres que les femelles solen pesar entre 75 i 125 kg.
S'estima que els pandes de Qinling es varen separar de les atres poblacions de pandes fa 10 000 anys, evolucionant com a formes separades des de llavors i desenrollant certes característiques.
Conservació i amenaces
[editar | editar còdic]S'estima que en 2023 hi havia entre 200 i 300 pandes en estat salvage.
El 30 d'agost de 1989, una femella d'esta espècie va ser capturada i duta al Parc de Vida Selvada Xi'an Qinling per a aparearse en un panda jagant comú. La crío d'este panda era blanca i negra, pero va començar a adquirir un color marró en l'edat. Segons atres informes, va donar a llum a tres cadells, que varen morir poc despuix de nàixer. La mare, cridada Donen-Donen, va fallir en l'any 2000.
Els científics varen capturar a un panda marró junt en la seua mare, una colla blanca i negra, en 2009. Ho varen cridar Qizai. L'investigació significa que el canvi de color va ser causa d'una mutació. Hi havia una seqüència faltante d'ADN en un gen conegut com Bace2. Est és un gen responsable de la pigmentació en els organismes. Per a verificar que les seues troballes anaren precisos, els científics varen sometre a un experiment de prova en rates a on varen utilisar CRISPR-Cas9, una ferramenta d'ingenieria genètica. L'equip va poder manipular la seqüència d'ADN de les rates eliminant el segment causant de la mutació. Els investigadors varen informar que els 78 rates provades varen tindre canvis genètics en resposta a l'experiment. El reconte de melanosomas va disminuir, aixina com el tamany dels mateixos. Els pelages de les rates genèticament alterades també tenien pelages de color clar. Ademés, els investigadors varen poder descobrir una mostra de teixit preservada de Donen-Donen, a on varen concloure que tenia la mateixa traça recesivo que Qizai.
Per la restricció de la distribució de la subespecie Qinling, ha estat exposta a intoxicacions metàliques com coure, níquel, plom i zinc, presents actualment en el bambú i el sol com a resultat de la contaminació ambiental que persistix en China. Més específicament, estudis indiquen que la subespecie Qinling enfronta estes amenaces antropogénicas de forma directa degut a que les altes concentracions de metals en el bambú i el sol estan correlacionadas positivament en les grans altituts , per #lo que la cordillera Qinling es veu cada volta més afectada.
La salut dental és fonamental per a la supervivència dels pandes de Qinling. Estos pandes tenen una taxa de supervivència de 5 a 20 anys. La seua dependència del bambú, a pesar de tindre un sistema digestiu carnívor, genera dificultats energètiques i nutricionals, afectant la seua salut bucal. S'alimenten de bambú durant a lo manco 14 hores al dia, #lo que provoca el desgast dels seus dents. Les anomalies dentals més comunes que sofrixen els pandes de Qinling són la atrición i les fractures. Estes dos anomalies poden afectar la seua taxa de supervivència.
Referències
[editar | editar còdic]- Journal of Mammalogy.86(2)
- 397–402.doi:10.1644/BRB-226.1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Ficha dels pandes i els pandes de Qinling
Wikispecies té un artícul sobre Ailuropoda melanoleuca qinlingensis.