Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Matemàtics d'Alemània del sigle XVIII" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …erot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar [[Categoria:Matemàtics d'Alemània del sigle XVII]]3 kB (434 paraules) - 14:56 22 oct 2022
- …snabrück]]. Com a científic fon el primer professor de física experimental d'Alemània. …o idees ràpides, que varen ser objecte de publicació molt de temps despuix del seu decés. En ells es descobrix la seua tendència a l'escepticisme i la s5 kB (722 paraules) - 13:24 23 març 2024
- …bé va resoldre qüestions relatives a la llum i l’optica, formulà les lleis del moviment i va deduir a partir d’elles la [[llei de la gravitació univers En l'any [[1689]] va ser elegit membre del [[Parlament Britànic]], en [[1696]] se le encarregà la custodia de la "Ca3 kB (437 paraules) - 19:21 30 oct 2024
- …no deixar espai ([http://lema.rae.es/dpd/?key=números#12c Secció Números] del ''[[Diccionari panhispànic de dubtes]]'')</ref> Per eixemple, «trenta i d </math>[[Archiu:Percent 18e.svg|thumb|El símbol del percentage.|124x124px]]5 kB (810 paraules) - 21:47 29 nov 2021
- …|Ptolemeu]] en el seu famós ''[[Almagest]]'' ("La [[Terra]] està al centre del [[Univers]] i al voltant d'ella giren els astres") varen perdurar durant si En el [[sigle XVI]] [[Galileo Galilei|Galileu]] va ser pioner en l'us d'experiències per11 kB (1843 paraules) - 07:43 27 maig 2024
- …a tots els @número real ''s'' > ''a'', on ''a'' és una constant que depén del comportament de creiximent de ''f''(''t'').<br /><math>mathcal{L}</math> é La transformada de Laplace rep el seu nom en honor del [[matemàtic]] [[França|francés]] [[Pierre-Simon Laplace]], que la va pre17 kB (2803 paraules) - 18:57 14 set 2024
- La '''filosofia''' (del [[grec]] ''Φιλοσοφία'') <ref>{{DGLV|Filosofia}}</ref> és l'estudi …dicina i la física; per eixemple, el terme es menciona en l'obra Principis matemàtics de la filosofia natural ([[1687]]) d'[[Isaac Newton]].26 kB (4292 paraules) - 19:57 25 nov 2024
- …itāb_al-muḫtaṣar_fī_ḥisāb_al-ğabr_wa-l-muqābala.jpg|thumb|175px|Una pàgina del llibre d'[[Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi|Al-Khwarizmi]] que… …''Al-Kitab al-muhtasar fi hirab al-jabr wa-l-muqabala'' ("Llibre condensat del càlcul per restauració i reducció").7 kB (1118 paraules) - 17:55 28 ago 2023
- La '''física''' (del [[llatí|lat.]] physica) és una [[ciència]] [[ciències naturals|natural] …, se la pot considerar la ciència fonamental o central, ya que inclou dins del seu camp d'estudi a la [[química]] i a la [[biologia]], ademés d'explicar36 kB (5866 paraules) - 16:54 1 ago 2024
- …na mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref> …nseqüències fon el sorgiment de l'estudi científic de l'orige i l'evolució del [[Univers]] per la branca de la física denominada [[cosmologia]]. En l'any42 kB (6781 paraules) - 16:43 26 oct 2024
- …Archiu:Luigi Galvani Experiment.jpeg|thumb|250px|Gravat mostrant la teoria del [[galvanisme]] segons els experiments de [[Luigi Galvani]]. ''De viribus el …') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Mag153 kB (23 731 paraules) - 07:22 26 set 2023