Jonathan Swift

Jonathan Swift (Dublín, 30 de novembre de 1667-ibíd., 19 d'octubre de 1745) va ser un escritor satíric irlandés. La seua obra principal és Els viages de Gulliver, que constituïx una de les crítiques més amargues, i al mateix temps satíriques, que s'han escrit contra la societat i la condició humana.

Biografia

Jonathan Swift va ser educat pel seu tio Godwin, ya que el seu pare va fallir ans que ell naixquera. Durant la seua chiquea, va viure en mig d'una gran pobrea. Va estudiar en el Trinity College de la seua ciutat natal. Conclosos els seus estudis, es va traslladar a Leicester per a estar junt a la seua mare, Abigail Erick. Pronte se li va presentar l'oportunitat de treballar com a secretari del polític anglés sir William Temple, escrivint per a ell i portant-li els seus contes, per a lo que es va traslladar a Moor Park en Surrey, Anglaterra, en 1689. A mesura que passava el temps, creixia la confiança de sir William en el seu empleat, per lo que este va aplegar a tindre coneiximent d'assunts de gran importància, sent fins i tot presentat al rei Guillermo III.

Quan Swift es va mudar a Moor Park, va trobar allí a una chiqueta de huit anys, filla d'un comerciant cridat Edward Johnson, qui va fallir jove. Algunes fonts asseguren que era en realitat filla illegítima de Temple. Segons el propi Swift, la chiqueta, Esther Johnson, va nàixer el 18 de març de 1681. Més vesprada reapareixeria en la vida de Swift en el nom de Stella.

Cap a 1694, Swift estava avorrit del seu treball, i veent que Temple, qui valorava els seus servicis, no tenia pressa en promocionar-li, va abandonar Moor Park i va tornar a Irlanda per a ingressar en la Iglésia. Despuix de la seua ordenació, va obtindre el prebendado de Kilroot, en les rodalies de Belfast. En maig de 1696, Temple va convéncer a Swift de que retornara a Moor Park per a ajudar-li a preparar les seues memòries i les seues cartes, en vistes a la seua publicació. Allí es va retrobar en la chiqueta d'antany, convertida en una jove de 15 anys. Durant este temps, Swift va escriure la seua primera obra, La batalla entre els llibres antics i els moderns, que, no obstant, no es va publicar fins a 1704.

Swift va permanéixer en Temple fins a la mort d'este, en giner de 1699. En l'estiu d'eixe any, va rebre i va acceptar la secretaria i capellanía del comte de Berkeley; mes en aplegar a Irlanda es va trobar en que la secretaria ya havia segut ocupada per un atre. De tots modos, es va fer càrrec de les iglésies de Laracor, Agher i Rathbeggan i en el prebendado de Dunlavin, en la catedral de St. Patrick en Dublín. En Laracor, a quatre quilómetros de Trim i trenta i dos de Dublín, Swift va predicar davant una congregació de solament 15 persones, lo que li va permetre cultivar el seu jardí i dedicar-se a la reconstrucció de la vicaría.

Com a capellà de Lord Berkeley va passar molt del seu temps en Dublín, i quan este va retornar a Anglaterra, en abril de 1701, Swift, despuix d'obtindre el seu doctorat, li va acompanyar. Un temps més vesprada va publicar anonimament un panflet polític titulat A Discourse on the Contests and Dissentions in Athens and Rome.

Quan va retornar a Irlanda en setembre del mateix any, ho va fer acompanyat per Stella, ara una jove de 20 anys. Entorn a la relació de Swift en Stella hi ha un gran misteri no exent de controvèrsia. Alguns afirmen que varen contraure matrimoni secretament en 1716, de lo que no s'han trobat proves definitives, encara que no es pot negar que sentia per ella un carinyo especial, que va conservar durant tota la seua vida.

Entre 1710 i 1714 va ser conseller del govern tory. En 1713 se li va nomenar decà de la catedral de St. Patrick de Dublín. La seua carrera es va parar en este punt, puix l'hostilitat de la reina Ana li va impedir seguir progressant.1 En 1714 es va traslladar definitivament a Dublín, on va viure junt a Esther Vanhomrigh, una jove filla d'una important família anglo-irlandesa. Swift va inventar per a ella el nom Vanessa.

En 1728 va morir Stella, i Swift va sofrir una severa depressió. Va morir en 1745, deixant la major part de la seua fortuna als pobres i disponent que es construïra a les seues expenses un manicomni.