Ròmul i Rem

Segons la tradició romana, els germans bessons Rómul (771-717 a.C.) i Rem (771-753 a.C.) foren els encarregats de fundar Roma. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del segle VII a.C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

Conta la llegenda antiquísima dels helens que Eneas, princip de Dardania, escapà de la destruccio de Troya carregant a son pare, Anquises, sobre els seus muscles i al seu fill Ascani, encara que pergue en la fuga a la seua esposa, Creusa, filla del rei Príamo. Aço succeí en torn a 1184 a.C. segons l'erudit antic Eratóstenes (276-194 a.C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades després de periples, Ascanio fundà Alba Longa de la que fon el seu primer rei. Quatre segles després vindria el temps del rei Numitor. Numitor fon destituït pel seu germà Amulio, que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, Rea Silvia, en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, Mart, s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. Varró aplegà fins i tot a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a.C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a.C.).