Josep Maria Guinot

== Biografia de don Jose Maria Guinot Galan (Filolec i Llingüiste) Per Gonzalo Romero Casaña ==

Es tal vegada molt dificil intentar reduir la vida d’este “homenot” de la cultura valenciana, :en unes llinees, pero entra en lo meu desig arribar a vosatros i transmitir-vos a :traves de un breu relat de la biografia d’este insigne valencià, el mensage de treball, :abnegacio i sacrifici que han segut la constant en la vida del nostre Don José María.

Don José Guinot Galán, naix el 11 de febrer de 1907 en la localitat castellonenca d’Artana :fill de Josep i de Maria Rosa . Als nou mesos de vida mor son pare deixan viuda a sa :mare que es troba en dos fills Ana i Josep Maria, als que trau cap avant en aquells :dificils anys.

Al haver faltat son pare, sa mare es torna a casar, fruit d’eixe matrimoni son els seus :germans Ricardo, Rafael, Deogracias i la chica Rosita.

Assistix molt poquet a l’escola publica i se li busca un professor particular al que lo menut :Don José María tambe se negaba, sent s’agüelo, el que basto en ma va fer anar a costura, :aon al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspector de l’epoca. Fins als :nou anys la seua vida i la seua educacio transcurrixen en Artana tenint al final d’esta :etapa com a educador a Mossen Avella capellà beneficiat en Artana.

D’aquella epoca en Artana don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts :publiques, les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes :Mossen Avella

En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educacio fou s’agüelo, secretari de :l’Ajuntanet d’Artana, qui li va prohibir parlar la llengua valenciana , negant-se don José :María a dita imposicio argumentant que mai li podria negar el dret a parlar el idioma de :sa mare, degut a esta circunstancia no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda :haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un :chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove :don José María complira en eixa ilusio ara depositada en ell , i en la ilusio de sa mare :de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix :la economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus :germans cap avant.

Als nou anys fa el primer curs de seminarista a Artana per lliure examinant-lo en el seminari :de Tortosa, a on despres d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en :el seminari no mes torna a Artana en estiu i nadal, transcurrin en la ciutat de l’Ebre la :seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les :primeres “ramalaes” com a valencianiste, enviant als Jocs Florals de Burriana un articul :escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les normes del 32 en les :que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida.

Estant en Tortosa don Jose Mª era el corrector del que despres fou el Cardenal Tarancón, sent :condiscipuls en el seminari, junts van fer oposicions a beca i junts van passar del :colege de Sant Josep a fer primer de Filosofia, aprovada dita oposicio, pagaven una :pesseta com a mija beca. D’aquella epoca recorda la travessura d’haver encerat en un ciri :tota la pizarra per a que el mestre no puguera escriure en ella al esvarar-li el clario, :recorda que un supossat companyer va correr a denunciar dit acte als superiors per :a “fer merits”, comentant don José María que mai ha actuat de dita forma per considerar-la :deslleial i convinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avis este de lo que per desgracia :moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho :puguen compendre la enveja, don José Maria als 21 anys ya era Doctor en Teologia, tot un :prodigi, i que despres fora llicenciat en Filosofia i Lletres , en Filologia, que tinguera :carrecs provincials de gran importancia, que fora el primer capellà en tindre una :radio, en tindre una tele, un coche, que acudira a les Tertulies del Cassino Antic de :Castello, recibira revistes en frances, passejara pel carrer Major de Castello en un dels :temps en el que els capellans anaven per els carrerons en un trage de color i un sombrero :de palla, en fi que don José Maria era un innovador anava avançat al seu temps, era :en definitiva distint de tots .

Tornat als seus estudis, dels dotze anys que durava la carrera de Teologia deu els va fer en :Tortosa i els dos ultims en Valencia, en el primer se va llicenciar i en el segon se va :doctorar. En aquells anys s’els prohibia anar en bicicleta, llegir la prensa, no mes els :deixaven llegir llibres de text, pero quan don José Maria anava a Artana llegia tots els :que volia en la biblioteca de s’agüelo, o quan estava en el seminari al ser ell el :bibliotecari els agarrava i els llegia per la nit a amagades en un ciri al costat, sent el :seu camp de llectura molt ampli pero sentint preferencia per els llibres de filosofia, :historia natural i noveles, sempre havia tingut l’ensomi de ser escritor, encara :que reconeix que la seua vocacio frustada va ser la de advotat pero els condicionaments :economics de la seua familia li ho van impedir.

Als vintidos anys va cantar missa demanant dispensa per edat a Roma (puix fins als 24 anys no :se podia cantar missa), junt al futur Cardenal Tarancón, que fou ordenat diacono junt , com :si no, a don José Maria. Curiosament el rector del Seminari, encara que era burrianenc, va :assistir a Artana a la ordenacio de capellà de don José Maria, tal vegada el Cardenal que :en gloria esté, haja perdonat a don José Maria este fet.

En la defensa de la seua tesis doctoral don José Maria va superar brillanment dita prova i en :paraules textuals del president del jurat, puix eixa prova era oral davant de jurat, eixe :president castellonero ell li va dir “ ha fet voste la prova en mes que suficiencia, ya :l’escriure cal Bisbe de Tortosa per a que li done la catedra que voste vullga, que voste la :desempenyarà en competencia”, pero en visita del Bisbe a Artana el capellà que acompanyava :al Bisbe va voldre que don José Maria anara de famul (capellà del Bisbe) , cosa :que no agradava gens a don José Maria, i encara que els seus companyers li aconsellaren :que triara dita opcio puix seria el cami per a accedir en rapidea a una cangia :don José Maria es va negar, ya que eixe a pesar de ser un cami facil no era del seu :agrat. El castic va ser que no li van donar cap catedra el van tindre sense fer res en :Artana, parat durant un temps perdent per un any la possibilitat de accedir al Doctorat en :Dret Canonic degut com ya hem dit ans, a la economia familiar insuficient com per a enviar-:lo un any mes a Valencia.

Despres de tot aixo l’enviaren de Vicari a la Serra Engarceran, poble de les comarques :centrals castelloneres, estant alli te que fer el servici militar de cota, destinat :com a capellà a l’escola de analfabets, encara que don José Maria volia ser capellà :de regiment, per agradar-li sempre el apostolat de massa, alli donava classe i :ensenyava a llegir i escriure als seus companyers, tambe i una vegada mes mos trobem en la :coincidencia de trobar-mos al entonces mossen Tarancón, al costat de don José Maria.

A l’acabar el servici militar, el traslladen tal vegada per incompatibilitat en el retor de :la Serra d’Engarceran, home arcaic que se negava inclus al cant en missa, cosa entre atres :per la que don José Maria renyia en ell en certa asiduitat, al ser preguntat per la :banda de musica de la Serra de si se podria tocar en la missa don José Maria va contestar :que per supost que si puix com dia Sant Pau ell faria de tot per a portar-los a :l’acte liturgic, el retor d’alli considerava tot aixo com a actes anti-liturgics.

El seu nou desti serà en un poble situat en el cor de la Serra d’Espadà, Ahin, pero en la :condicio de que encara que Ahin se trobara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu :poble. En Ahin Don Jose Maria es va a integrar com a un mes del poble, la gent el volia, :jugava en els chiquets a la “chomba”, era amic de tots els jovens , va tindre alli la :primera radio del poble i la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia alli :dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparato de radio. Eren temps de la :Republica i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castello de ideologia republicana, un :d’ells era el Sr. Segarra Bernat que va ser tinent d’alcalde republicà de l’epoca i que :tenia la intencio de fer-lo beninfet de Lledo cosa que Don Jose Maria no va voler acceptar :puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferia la :possibilitat d’una vida a monto mes facil de la que portava. Un dia els amos d’arros SOS :d’Algemesi que eren estiuejants al poble portaren un aparato fabulos de radio i en la :iglesia possaren la missa de Beethoven que va durar dos hores, fou un exit, enterant-se els :d’Eslida i demanant estos permis al obispat per a poder fer la missa tambe en radio, els :contestaren que no que aixo estava prohibit, com dia ans a Don Jose Maria el tenien per :modern per tota esta serie de coses. Don Jose Maria en aquells dificils temps era vollgut :per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels :radicals i un atre als partidaris d’Azaña , ell volia estar en tota la gent, en els :homens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a :la sega o a França a la verema. Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els :republicans de Castello, un espardenyer que despres va ser diputat, els encapçalava, es :ficaren davant de la iglesia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria :eixint al carrer va replicar-los i allo acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al :rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent :tenia por de que a Don Jose Maria li passara algo, pero ell se sentia protegit per les :amistats republicanes que tenia en Castello, este fet fou comentari de l’epoca en tota la :contornà. Estant en Ahin va fer el bachillerat per lliure en el Institut Lluis Vives de .Valencia i la carrera de mestre tambe en la capital del Reine. Quan va acabar de fer la :carrera de magisteri s’en va anar a Barcelona, la despedida d’Ahin fou trista pero a la .vegada molt gratificant al vore que tot lo poble va eixir a dir-li adeu en lo cor a la ma.

Don Jose Maria se va emportar a Barcelona als seus germans per a que estudiaren en :la “Normal”, tots al seu conter, pero com ell diu eren espavilats i ells se van valdre per :a acabar les carreres, mes avant ell i els seus germans representaren als estaments de :l’epoca. Com en els escolapios de Barcelona necessitaven un mestre, i en les odes :religioses d’entonces tenien prohibit l’ensenyança , Don Jose Maria fou el mestre dels :chiquets de parvuls, recorda com se deprenien cantant algunes lliçons com “ la puerta que :uno abre debe cerrarla inmediatamente”, Don Jose Maria fea al mateix temps Filosofia i :Lletres, Seccio de Romaniques en la Universitat de Barcelona, de dia treballava en les :escoles i per les nits assistia a les classes. Van eixir en aixo unes oposicions a :professor en l’escola de Santa Maria del Mar, una parroquia de Barcelona, Don Jose Maria se :va presentar i alli va exercir fins que va arribar la Guerra.

El 18 de Juliol el va pillar en Barcelona, fent de professor, en aquells lluntants dies, alla: a on havia un capellà totes les seues pertenencies eren saquejades i si el capellà era :trobat, la seua sort era la de caure fusellat, se destapaven les tombes de les monges, :horrors molts d’horrors que porten les Guerres entre germans. Don Jose Maria se va :llevar la sotana i va estar amagat com a paisà en la vivenda del costat de sa casa, estant :alli van anar a buscar-lo a sa casa, i encara que van trobar part de les seues :pertenencies no el trovaren ad ell. Ell va decidir que s’en tenia que anar, que tenia :que fugir, i no per el porter que encara sent com era de la CNT, el va ajudar i el va :amagar.

Com Don Jose Maria havia fet les oposicions a professor en Barcelona i tenia el carnet com a :professor , li van fer un “pase” com a tal, amagant la seua condicio de capellà, i s’en va :anar cap a Artana a on la seua casa havia segut saquejada. La Guerra li va portar inclus la :fatal perdua d’un germa seu en el front de Teruel. Ya en Artana Don José Maria passejava :inclus junt a un seminariste per el poble, eren temps en els que encara podia :passejar, aixo si de paisà, per els carres d’Artana. Fins que va arribar el dia de Sant :Miquel a finals de setembre, en el que la persecucio de religiosos va aplegar al seu :moment mes terrible, la cosa se va vore tan malament que s’amagaren tots els capellans i :religiosos, Don Jose Maria fins a eixe dia i en un principi se va amagar en sa casa, un dia :anaren a per ell i ell s’amagà, dins de l’armari d’una habitacio, en la mala sort que :l’armari va caure en Don Jose Maria dins, pujaren i el trovaren, pero com Don Jose Maria :era home que se fea en tots , els membres de la UGT el defensaren puix lo coneixien de :les visites que ell fea a la biblioteca de la UGT en Artana, en la que els agarrava llibres :per a consultar i llegir-los, ademes digueren que Don Jose Maria exercia de mestre en :Barcelona i ya no de capellà. Pero despres d’aço Don Jose Maria se’n va anar a la casa del :seu cosi que era el secretari de la UGT pensant que alli no el trovarien, el seu cosi li :va oferir la possibilitat d’anar a la guerra com a Tinent, ya que com a mestre li :corresponia eixa graduacio, pero Don Jose Maria no accedi ad esta proposta, encara que :alguns capellans que pogueren si que ho feren, i al acabar la guerra tornaren a exercir :com a capellans, inclus algun que havia ballat en les chiques en el bando republicà. :Dies ans del dia de Sant Miquel , Don Jose Maria en el carnet d’un mestre de :Castello amic d’ell que per necessitat s’havia fet comunista, (recordem que en aquell temps :dits documents no portaven foto), se’n va anar cap a Barcelona, amagat per a eixir :d’Artana dins d’un carro ple de garrofes, ya en el tren li demanaren que s’identificara, :no fa falta dir que el patiment d’aquells moments fou imborrable, la seua vida :penjava d’un filet, puix era el moment mes virulent en la persecucio religiosa, cosa que :va canviar cap al final de la guerra. Ya en Barcelona envià un telegrama a la casa dels :seus veïns en el que dia “ tía Salomé grave” era la contrasenya que al vore sa mare la va :plenar de felicitat. Ya en Barcelona Don Jose Maria vivia en casa d’uns amics de :Vilafranca, els Guardiola, li facilitaren un treball per a que fera aparentment una vida :normal. Com els seus germans se canviaren de casa al Carrer Bruch de Barcelona, Don Jose :Maria s’en anà en ells, encara que alli sempre estava amagat, inclus quan arribaven :visites des d’Artana dient-los als visitants que Don Jose Maria estava en França. :Don Jose Maria gracies als amics que li buscaren el primer treball, va trobar un atre, :en el que ya inclus cobrava i tot, de bateries d’automovils, fent-se alli pasar per :cassat per a aullentar les possibles pretenents que en fins matrimonials l’eixiren, Don :Jose Maria se va tindre que inventar una vida paralela en la que la seua dona i els seus :chiquets residien en Valencia. Recorda la presencia davant d’ell en la fabrica del mateix :Durruti, que preguntava per unes bateries de coche.

Quan cridaren a la seua quinta Don Jose Maria se va tindre que amagar, convertint-se en un :profugo, fins a la Ordre de Prieto en Giner de 1939 en la que se reconeixia el dret a la :objeccio de conciencia dels capellans, en este temps ya se deixaren les persecusions a :l’iglesia i inclus el mateix General Rojo buscava un capellà per a poder batejar al seu net. :Don Jose Maria es va fer objetor, acollint-se a la Ordre de Prieto prestant servicis com :a sanitari en un hospital primer despres ya fora del hospital estigué en Tarragona, i :Cambrils (a on va dir missa en una habitacio amagat, va assistir a moribunts, malalts, o :inclus a amagaes va donar la comunio a chiquets).

Tot aço fins que el dia de Sant Antoni se va passar a la zona nacional, presentant-se davant :d’ells dient-los que era capellà, estos el presentaren al capellà del regiment, que va :resultar ser un frare del Desert de les Palmes, que els va dir que el coneixia de tota la :vida, encara que esta afirmacio no era massa veritat. Dies mes tart el juridic dels :nacionals li feu el passe per a poder anar a Castello, eixint de la comparecencia davant :del juridic per a solicitar-li el mencionat passe es va trobar una paraeta en la que hi :havia aliments com chocolate o pa per auxiliar als necessitats, resultant que el camio de :la paraeta, se’n anava al dia següent cap a Castello, Don Jose Maria els va demanar si :podria anar en ells al viage de retorn a la seua terra, i com no al dia següent alli :estava, no trobant en un primer moment el camio, motiu que el va assustar sobremanera :veent-lo en un carrer prop d’alli i corregent darrere d’ell, no fora que se’l :deixaren, la sorpresa fou al pujar dins, estaven alli sentats els seus amics republicans :de Castello que acudien a vore-lo quan estava en Ahin, pero ara eren :nacionalistes, i com a tals vestien.

Ya en Castello se’n va anar a Saragossa com a capellà de regiment. Mes tart va partir a :Barcelona a on va assistir com a capellà a una execucio en el Camp de La Bota de Barcelona, :no mes un dels que anaven a ser executats va voler parlar en ell per a demanar-li :que donara a la seua familia unes pertenencies personals una cartera i uns cabells. Quan va :tindre que anar a casa dels familiars del executat recorda la cara de terror que li van fer :a l’obrir la porta i al preguntar-li per el ser vollgut, Don Jose Maria despres d’entregar :les pertenencies que havien segut depositades en la seua persona i dir-los la fatal :noticia se’n va anar horrorisat, durant quatre nits no va poder pegar ull, i mai mes va :voler presenciar una execucio, sent des d’eixe dia un foribund detractor de la pena de :mort.

Al tornar a Castello el van nombrar vicari de la Iglesia de la Trinitat, pero la seua :dedicacio a la ensenyança en l’Institut de Castello, el fea ser un capellà a miges, puix :passava molt de temps donant classes cosa que limitava la seua dedicacio a l’iglesia de :la Trinitat, destacant en ella per la seua llavor en la catequesis.

Despres el feren capella de les monges Carmelites (la creme de Castello), eren anys en que el :clamor popular (com ara ho fa) demanava el obispat de Castello, convertint-se Don Jose :Maria en un dels liders mes destacats en esta lluita, cosa que com vorem li va reportar :la enemistat del obispo de Tortosa.

Va obtindre Don Jose Maria dos catedres, la de Religio i la de Llati, destacant els seus :llibres de text de bachillerat utilisats com a llibres de religio que se vengueren per :tota Espanya, inclus en Africa i en America del Sur, llibres que cada any en una nova :edicio renovava, en l’ultima edicio que d’estos llibres se va fer Don Jose Maria recorda :els 24.000 que la seua germana va empaquetar per a enviar-los per tots els Instituts :espanyols. En quan a la seua dedicacio al Llati el buscaren inclus per a fer uns :cursos en la Universitat de Salamanca, envoltats de catedratics de tot lo mon, va fer la :traduccio de 8 llibres de Plauto (com especialista en llati classic que es) publicats per :Espasa-Calpe. Algunes d’estes traduccions les va presentar a un concurs internacional en :Buenos Aires de Teatre llati i grec, fent la traduccio del grec el jesuita i professor de :la Universitat de Salamanca Elgorriaga, guanyant el premi els dos en el seu treball i :colaboracio.

En eixos anys en Castello Don Jose Maria a pesar de la seua cultura va destacar sempre perque :com a bon humanista, lo mes importat per ad ell van ser els demes, sent sobre tot el :mestre dels chiquets que jugava en ells a la corda o el professor dels jovens als que :retava a una partida a escacs.

Com diem anteriorment, Don Jose Maria fou de les persones que foren basiques per a la creacio :de l’obispat de Segorbe-Castello, aspiracio que fou i es un clam en tota la provincia :de Castello, se va intercedir en este tema davant Serrano Suñer, la Conferencia :Episcopal, la Santa Sede, Don Jose Maria fou l’assesor eclesiastic en este tema :d’aquells que reivindicaven dit obispat, pero tot aço li portà l’odi del Obispo de :Tortosa, que el va amenaçar en diverses vegades en enviar-lo a Chodos, o inclus oferint-li :una Canongia com a archiver en Tortosa la qüestio era tindrel ben llunt de Castello i que :no fora (ya entonces) lo que alguns diuen secessioniste, Don Jose Maria no va accedir, ni :en chantages ni en amenaces, i curiosament i a pesar del obispo de Tortosa va aprovar les :oposicions que se feren en Segorbe per accedir a Canonge.

En l’any 1960 Don Jose Maria va aprovar les oposicions que se feren en Madrit i va accedir a :la plaça de catedratic de llati en la ciutat d’Albacete, durant tres anys va estar vivint en :la capital manchega, recordant d’ella les excursions per les seues contornades, pero sobre :tot les Tertulies de gran nivell que alli se feen, protagonisades per gent que :simbolisava el progresisme cultural de l’epoca.

Estant en Albacete va a tornar a opositar per a obtindre la plaça en Barcelona desti que :despres de conseguir, i estar un any en la ciutan condal, va permutar en un canvi per la :ciutat de Castello, ciutat de la que quan se’n anava no mes pensava en tornar a ella.

Mos trobem en l’any 1964, i Don Jose Maria en el seu regres a Castello dona classes en :l’Institut femeni, fins a l’any 1977, en el que al cumplir 70 anys deixa de desenrrollar :eixes tarees.

Es just eixe any 1977, quan Don Jose Maria dedica ya tots els seus esforços a la defensa, al :cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de el 77 al 82 :publica articuls tots els dumenges en lo Diari Mediterraneo de Castello. En 1982 sufrix una :delicada operacio que el porta al quirofan el dia de Sant Josep, tant a penes dos semanes :despres Don Jose Maria, en coche que li va enviar Donya Ampar Cabanes partix cap a :Valencia per a participar en les reunions d’oficialisacio de la Ortografia de l´Academia. :Alli Don Jose Maria descubrix a les normes de Castello com el vertader intent de :Cavall de Troya dins la Cultura Valenciana.

Mes tart, el nomenen membre agregat de la Seccio Filologica de la Real Academia de Cultura :Valenciana, a on les seues colaboracions han segut proliferes, destacan la seua obra :sobre fonetica i gramatica.

I es en este 1982 quan junt al ondero Insa Ten ideen l’Associacio Cultural Cardona Vives , :reunint al catedratic de grec Don Víctor Bort, al historiador Sr, Gascó, a Don Leopolt :Penyarroja i a d’atres per a constituir dita Associacio Cultural de Castello, :presidint-la durant molts d’anys i ostentant actualment la presidencia honorifica de :la mateixa, i de la que yo tinc l’honor d’ostentar la seua presidencia, pero sempre tenint :com a exemple i guia a este homenot, este humanista, este sabi, al que des de lo mes :fondo de la meua anima li done les gracies per tota la sea vida, ¡Gracies Amic!, ¡Gracies :Don Jose Maria!

GONZALO ROMERO CASAÑA

President de l´ Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello

Vicepresident de la Federacio Coordinadora

d´Entitats Culturals del Regne de Valencia

--Chimo 10:42, 10 des 2007 (PST) Cardona Vives