Escritura musical
L'escritura musical és la representació escrita d'un sò o sons, individual o simultàneus per mig d'una simbologia que pot variar atenent al sistema musical que s'utilise. El més utilisat és el sistema gràfic occidental, en el que tota la notació gira al voltant d'un pentagrama, en el que s'afigen uns símbols que poden variar segons les característiques del instrument al que va dirigit i les intencions musicals del compositor.
Temps o velocitat
Definició i formes d'escritura
Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els termes més importants utilisats són: Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps:
| AUMENTATIUS | DIMINUTIUS |
|---|---|
| Lentissimo | Larghetto |
| Allegrissimo | Adagietto |
| Vivacissimo | Andantino |
| Prestissimo | Allegretto |
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació.
Archiu:Adagio negra a 50.png
Archiu:Andante a 60.png
Archiu:Allegro negra a 126.png
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, agògica.
Pentagrama
Definició
El pentagrama és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, s'anomenen llínies divisòries.
Els instruments de percussió són un cas a part. Els que són melòdics normalment tenen el seu propi pentagrama i partitura, com els timbals, vibràfons, campanes, xilòfons... i solen utilisar el mateix pentagrama que en l'eixemple de dalt, puix cada sò te un lloc específic, com per eixemple les notes d'un violí.
Per un atre costat, en els instruments no melòdics o d'altura indeterminada nos trobem dos casos:
- Instruments que ocupen una llínea o espai en el pentagrama, es a dir, se'ls assigna un lloc concret única i exclusivament per ad ell, puix com soles poden fer un sò no necessiten més espai en el pentagrama, tal és el cas dels instruments que conformen una bateria: bombo, plats, caixa... sol haver una llegenda on posa quina llínea o espai és per a cada u. La clau utilisada és la clau neutral o de percussió.
- Instruments que utilisen una varietat de pentagrama evolucionat per al seu propòsit, les maraques, esquelles, castanyoles... són alguns instruments que l'utilisen. Les notes, que són més be rítmiques, se posen sobre una llínea que en la seua capçalera te la clau de percussió. Encara que no és un pentagrama pròpiament dit el nom també es compartix.
Claus
Definició
La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia:
| NOM | Clau de Sol | Clau de Do | Clau de Do | Clau de Do | Clau de Do | Clau de Fa | Clau de Fa |
| TIPO | En segnona llínea | En primera llínea | En segona llínea | En tercera llínea | En quarta llínea | En tercera llínea | En quarta llínea |
| SÍMBOL |  |
Indicacions:
- La Clau de Sol indica que la nota que s'escriu en la segona llínea del pentagrama, de baix cap a dalt s'anomena Sol.
- La Clau de Do en primera llínea indica que la nota que s'escriu en la primera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Do en segona llínea indica que la nota que s'escriu en la segona llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Do en tercera llínea indica que la nota que s'escriu en la tercera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Do en quarta llínea indica que la nota que s'escriu en la quarta llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Fa en tercera llínea indica que la nota que s'escriu en la tercera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Fa.
- La Clau de Fa en quarta llínea indica que la nota que s'escriu en la tercera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Fa.
Classificació de les veus
En el quadro següent veem la classificació segons l'altura de la veu (altura del sò), i la corresponent clau que s'utilisava a lo llarc del temps.
| VEUS: | AGUDES | AGUDES | AGUDES | GREUS | GREUS | GREUS |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Soprano | Mezzosoprano | Contralt | Tenor | Baríton | Baix | |
| Antigament | Do en primera | Do en segona | Do en tercera | Do en quarta | Fa en tercera | Fa en quarta |
| Més actual | Do en primera | Do en segona | Do en tercera | Do en tercera | Fa en tercera | Fa en quarta |
| Actualitat | Sol | Sol | Sol | Fa en quarta | Fa en quarta | Fa en quarta |
El pentagrama en cinc llínees començà a aparéixer en el sigle XVII, fruït d'una evolució. Lo mateix succeïx en les claus, les quals aparegueren pel sigle X, evolucionant fins als nostres dies tal i com les coneixem. És per això que el quadro de dalt només es pot tindre en consideració a partir del sigle XVII, i entenent que poden haver excepcions, puix hui en dia hi ha gent que utilisa la distribució de les claus que està en la fila “més actual” i atres utilisen la que està en la fila “actualitat”, puix l'evolució continua.
Les claus i els instruments
L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Vejam alguns eixemples: