Tercera via del nacionalisme valencià

La tercera via o el tercerviísme valencià és l'ideologia que usant la tàctica del camalleó pretenen acabar en el valencianisme usurpant el rol llegítim que este desempenya en la societat valenciana. Se podria dir que són formes de parasitisme destructiu respecte al valencianisme.

Existixen bàsicament dos formes de terceres vies:

Tercera via pancatalanista.
Tercera via nacionalista espanyola.

Les dos copien actituts i elements tradicionals del valencianisme per a paréixer valencianistes i intentar substituir socialment ad estos; i les dos es beneficien mútuament ya que (al defendre principis contraposts) es donen sentit de ser l'una a l'atra.

Tercera via pancatalanista

Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, els quals es donaren compte de que certes teories Fusterianes, buscant un apropament a les teories Blasquistes, defenen que Catalunya, Mallorca, Aragó i Valencia son comunitats veines i germanes, que tenen un pasat comú politic i exceptuant Aragó comparteixen una llengua comuna, pero que conté diferencies entre els diferents parlars.

El nomenat Estatut de Benicàssim pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviíste. Pertanyen ad este grup partits com el Bloc Nacionalista Valencià i República Valenciana, entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la Comunitat Valenciana organisar-se en una "República Valenciana" (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del valencià, supeditat al català. Atre partit que podria ser considerat tercerviíste és Opció Nacionalista Valenciana, puix diu estar en contra dels països catalans, diu reivindicar la independència del valencià respecte al català, i l'us les Normes del Puig de la RACV; pero usa les Normes de Castelló i accepta l'AVL.