F4 Phantom II

El Phantom II nacio per la perduda d'un contracte en maig de1953 per part de McDonnell Aircraft per a suministrar a la marina nortamericana un caça de tipo supersonico. En vista d'esta situacion els ingeniers de la firma decidiren crear a partir dels requeriments, un caça en millors prestacions; per a aixo dissenyaren el F3H-G impulsat en dos motors Wright J65,quatre canons i onze soports per a tot tipo de carrega militar.

Desenroll

En novembre del mateix any la marina els adjudique la construccion de dos prototips, els quals tendrian els nous motors General Electric J79, alcançant en ells el Mach 2. En abril de 1955 la marina solicità a McDonnel la conversion a caça de defensa naval, per a aixo s'eliminaren els soports de carrega i els canons foren substituits per quatre missils aire aire Sparrow, colocats semiafonats en el ventre pla i dotat en el nou radar de la Westinghouse. Els dos prototips denominats F4H-1 Phantom II feren el seu primer vol el 27 de maig de 1958 en Sant Lluïs. A partir del sext prototip s'aumente la capacitat de radar, un detector d'infrarrojos, soports alars per a portar dos Sparrow o Sidewinder baix les ales. El 6 de decembre un Phantom alcançà el record d'altura absoluta en 30040 m i record de velocitat en 2116 Km/h en 1960. En 1961 bati la marca de velocitat a l'alcançar els 2585 Km/h o Mach 2,6.

Perfil operacional

En decembre de 1960 el Phantom estava plenament integrat a la Marina i el cos d'Infanteria de Marina USMC. En 1962 s'entregue la version F-4A i despres el F-4B en cabina abultada, millors preses d'aire, motors J79-8de 7711 kg d'espente, radar APQ-72 de 81 cm de diametro, aumentant la capacitat de carrega a 7558 kg, d'este model se construiren 667 unitats i participà en Vietnam en missions de bombardeig des de bases terrestres, atac des de portaavions, incursions de combat i missions de control aereo alvançat.

Variants

• F-4A: Entre en servici en 1962, i era basicament el F-4H-1redesignat, per a la seua operacion per l'US Navy.

• F-4B: Model millorat de la Navy, motors mes potents GeneralElectric J79-GE-8 i radar major.

• F-4C: Model basic de l'USAF, en motors General ElectricJ79-GE-15.

• RF-4C: Model de reconeiximent de l'USAF

• F-4M: Phantom II de la RAF en motors Spey

• F-4K: Model de la Royal Navy

• F-4J: Model millorat de la Navy

• F-4F: Desenrollsimplificat del Pahntom per a Alemanya
• F-4G "Wild Weasel"
• F-4E: Modificat en l'equip de guerra electronicaVAGEN/APR-47 i missils AGM-45 “Shrike”. El primer F-4G volà el 6 de decembre de1975.

Usuaris del F4 Phantom

Gran Bretanya: Gran Bretanya fon el primer païs enimportar el Phantom. La decisio, bolcada de fort polemica, preveïa l'adquisiciode 52 avions F-4K (setembre 1.964) per a la Royal Navy i 118 F-4M per a la RAF(maig 1.965). Tots estosavions foren equipats en els motors RR Spey. Pels anys 80 la RAF comprà15 F-4J adicionals a l'US Navy (equipats en el motor J79).

Israel: Sumergit en una etapa de menuts, pero numerososconflictes en els seus veïns null, Israel necessitava per aquell llavors unaForça Aerea molt capaç i el Phantom era el millor avio occidental. En decembrede 1.968 se vengueren 50 F-4E a Israel. Posteriorment adquiri mes eixemplars,fins un total de 204 avions. Eixos avions demostraren la seua enrome capacitaten la Guerra del Yom Kippur en 1.973. Israel ha millorat molt les seues Phantom(encara hui permaneixen en servici) els quals han rebut numerosos programes demodernisacio.

Australia: Per a paliar els retardaments delscontrovertits General Dynamics F-111C, la RAAF (Royal Australian Air Force)"llogà" 24 F-4E de l'USAF en juny de 1.970. El primer avio aplegà ala base d'Amberly en setembre del mateix any. En 1.972 complida la seua cessio,tots els aparats foren tornats a la base d'Hill (Utah). En total se tornaren 23avions donat que un se pergue en accident.

Iran: L'IIAF rebe 32 F-4D, 177 F-4E i 16 RF-4E. Degut ala revolucio dels ayatollahs i a la llarga guerra Aniran-Irak, molts d'estosavions s'han quedat sense suministres de repost, per lo que es provable quemolt pocs d'ells seguixquen encara en servici.

Japo: La Força Aerea Japonesa rebe 140 F-4EJ des de1.971. D'estos avions 125 foren construits per Mitsubishi en Nagoya. Tambeposseix 14 avions RF-4EJ.

Grecia: El païs helenic rebe 36 caces F-4E cuyasentregues començaren en 1.974. Posteriorment s'encarregaren 18 F-4E adicionals.Grecia tambe ocupa la versio RF-4E i es provable que alguns eixemplars encaraestiguen en servici a pesar d'haver rebut Mirage-2000 i F-16C.

Espanya: En 1.971, Espanya rebe 36 caces F-4C i quatreRF-4C. En l'aplegada dels EF-18A, els F-4C foren donats de baixa, encara quepermaneixen en servici els RF-4C, model del que s'han rebut eixemplarsadicionals. Com anecdota cap destacar que els F-4C espanyols foren els ultimsavions d'este variant en ser donats de baixa.

Alemania: L'antiga RFA rebe en el seu dia 88 avions derecofoto RF-4E, posteriorment obtingue 175 caces F-4F, avio casi identic alF-4E. Hui dia aun permaneixen en servici.

Corea del Sur: A partir de 1.969, Corea del Sur començà arebre 36 F-4D ex-USAF per a fer front a la veïna Corea del Nort. Poc despresadquiri 37 F-4E nous de fabrica. En decembre de 1.987, EEUU entregà 24 F-4Dadicionals.

Turquina: En agost de 1.974, Turquina rebe els seusprimers F-4E Phantom. Poc despres adquiri 72 caces F-4E nous de fabrica i 8RF-4E. Ademes se li han donat uns cinquanta avions ex-USAF.

Egipte: Egipte ocupa uns 40 Phantom, encara quel'adquisicio posterior del F-16 fa pensar que el Phantom te, actualment, unpaper molt secundari en la defensa del païs faraonic.

La produccio del fantasma II terminà en 1979 despres deque 5.000 unitats havien segut construides, mes de 2.600 per al USAF, prop de1.200 per a l'US Navy i el cos de marines, i el restant per a les nacionsestrangeres. El fi de la seua vida operativa fon en 1995, quan fon retirat dela reserva, quaranta anys despues de volar per primera volta.