Gaucho

Probablement el vocablo quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens. Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocablo chaouch, que en arap significa arreador d’animals.

La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua clase de vida.

L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la Patagonia fins els confins orientals d’Argentina, les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija (Bolivia), fins al Estat de Riu Gran del Sur, en Brasil (gaúcho).

El proces evolutiu del gaucho i l’us de eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipus de gaucho existiren en Argentina ans de 1810, es a dir ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hajan segut poques al principi. El tercer tipus - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" quins li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio.