Festa Nacional dels Estudiants
Se celebra en Jujuy, durant 10 dies, aldededor del 21 de Setembre. Jujuy se transforma en la Capital Nacional de la Joventut i la primavera. Estudiants secundaris de tot el païs, construixen carrosses.
Orige
Si be la Festa dels Estudiants escomençà la seua etapa gloriosa en 1952 ( ya s'havien fundat l'Escola de Mnualitats, l'Escola Industrial, el Colege del Salvador i Colege Santa Barbara), no se pot deixar de costat l'acontes en 1949 quan San Salvador de Jujuy se converti, per decisio ministerial de la Nacio, en seu de la Festa Nacional de la Joventut.
Delegacions de tot el païs s'expressaren en el deport i se desenrollà important activitat cultural que inclogue presencia i actuacio d'artistees famosos de Buenos Aires. El fermall d'or, seguint la costum, fon l'eleccio de la Regina i la circumstancia animà als Estudiants a triar representant entre les que ya havien segut consagrades en els coleges. La decisio recaigue en la jove i bonica representant de l'Anex Comercial del Colege Nacional Nº 1, Maria del Carmen Canto.Comportat fins la Casa de Govern en una “carrossa” abillada en elements d'algeps i flores naturals. La REGINA DELS ESTUDIANTS guanyà l'eleccio.Eixe fon el primer pas. Regina i carrossa quedaren inscrites en l'imaginari colectiu.
Registres dels anys 1950 i 1951 parlen d'una que atra carrossa passejant per la plaça Belgrano. En 1952 foren set les carrosses que passejaren a decenes de regines i princeses. Set els trofeus (iguals) que entregà als estudiants el governador de la provincia, DR. Jorge Villafañe.I des de llavors, en atres numeros i detalls, l'historia se repetix.
La Festa dels Estudiants inclou l'eleccio de les Regines que els representen. Precisament, les carrosses son concebudes per a passejar la bellea i l'encantament dels adolescents que, per un any, assumixen la representativitat de cada colege. La construccio de les carrosses la realisen els coleges de la Capital Provincial. Els estudiants de coleges de l'interior de la provincia, per qüestions basicament economiques, no construixen carrosses, pero si fan escenaris a on trien la seua regina. Estos escenaris a l'igual que les carrosses son revestides en flores i en el cas d'escoles tecniques en moviment.
En 1972, en majoria d'edat be adquirida, la festa convocà a les provincies i ostenta des de llavors el titul d'autentica festa nacional. En 1984, sent governador l'ing. Carlos Snopek, se li donà caracter llatinoamerià que la festa mantingue per uns anys i ha quedat arrere.
Les Regines
Durant esta festa cada colege secundari tria una Regina (en les seues princeses i dames d'honor). Cada Regina representa a el seu colege en l'eleccio de la regina departamental o regional donant aixina el pas a l'eleccio provincial junt a atres Regines Departamentals que tambe passen per les mateixes instancies. La Festa Nacional dels Estudiants finalisa en l'elecció de la Regina Nacional dels Estudiants a on participen de totes les regines provincials. El toc final de la festa es l'entrega de premis a cada carrossa construida en la seua categoria.
Les carrosses
La carrossa es l'emergent d'una relacio intersubjetiva entre el grup de carrossers que la construixen, els canchones i el context social en el que se realisa. Per a lo qual tindriem que tindre en conte tres instancies.
- Els preludis, tenen que vore en l'organisacio d'activitats previes, lo que involucre a l'escola, per lo general en la seua conjunt, ya que possibilita la concrecio de la carrossa.
- L'espai fisic, a on se la construix, te que vore, en el grup i la seua conformacio, en lo intim i els efectes que aço produix.
- La mostra, exposicio del producte determinat, de que manera se la socialisa en el desfile de carrozas, a on pas a ser el simbol que representa a el seu colege en les connotacions ideologiques que aço implica.
Per lo general, es el grup, l'ambit privilegiat a on tendixen a conformar-se vinculs molt estrets entre els integrants i la carrossa, lo que te que vore en una modalitat d'aprenentage que escapa a l'ambit academic, ya que son atres les habilitats que s'exigixen i atres els aprenentages que se privilegien; a on els jovens senten el producte de la seua treballe com propi, que els representa.
En este cas el grup te, fonamentalment, una funcio de sosteniment i continencia respecte als subjectes que ho integren, ya que si be, la tarea explicita que se proponen es construir la carrossa, dialecticament al fer esta obra, en lo que explicitament se manifesta com un producte, implicitament hi ha una trama vincular que se va conformant. No obstant, els vinculs afectius que van construint els carrossers en este ambit grupal, se contradicen en els prejuïns que te la gent dels carrossers son els que no estudian, los que son desalineats, no cuiden la seua curiositat personal,son vagos,rebeldes i noctámbulos, evidenciant estes actituts una desvalorisacio del treballe manual.