Regiment de Granaders a Cavall del General San Martín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El Regiment de Granaders a Cavall General San Martín es una unitat de l'arma de cavalleria de l'Eixercit Argenti, que actualment s'eixercix com guardia presidencial i complix certes funcions protocolaries. A l'arribar al sol rioplatenç, el llavors tinent coronel de cavalleria, José de San Martín prengue noticia del deplorable estat en que se trobava l'organisacio militar de les Provincies Unides del Riu de l'Argent, recentment auçades en armes contra el poder imperial de la metropolis espanyoles.

Història

El nou govern decidix acceptar els servicis de San Martín i li encomana la creacio d'un quadregen de Granaders a cavall. La seua primera mida es proponer una organisacio novedosa per a eixa unitat, dividides en dos companyies i en una nutrida quantitat d'oficials, a l'usança francesa.

Esta tarea li demandara un any i nou mesos d'activitat. En ella el modest esquadro, planejat originalment per a un centenar d'homens, se convertix en un regiment que quadruplica els efectius. En eixe regiment de granaders a cavall, a on San Martín desplega tota la seua capacitat d'organisacio, els seus coneiximents professionals i la seua sentit de la disciplina, s'integraren jovens de casi tota la provincia del Riu de l'Argent. Porteños com els germans Escalats, que seran els seus cunyats en poc temps; Juan Galo Lavalle, Estanislau Soler, Tomás Guido, entre atres. Pero tambe se recluten ginets de les provincies de La Rioja, Córdoba, San Luís, Mendoza, San Juan, Corrientes i mes tart s'incorporara un venturer de guaraníes, oriunts de les antigues missions que lo vieron naixer.