Rattus fuscipes
La rata de mont o rata de mont australiana (Rattus fuscipes) és un menut rosegador nocturn australià. És un omnívoro i una de les espècies autòctones de rata més comunes en el continent, que es troba en moltes àrees de brezales de Victoria i Nova Gales del Sur.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Es reconeixen quatre subespecies, cada una de les quals es troba en diferents regions o hàbitats, estes són[2]
Es reconeixen quatre subespecies, cada una de les quals es troba en diferents regions o hàbitats, estes són
- Rattus fuscipes assimilis, comú en la regió costera del sur i este del continent, Rockhampton, Queensland a Timboon en Victoria
- Rattus fuscipes coracius, noreste de Queensland, Cooktown i Townsville, en selva tropical a altituts baixes o altes
- Rattus fuscipes fuscipes, el nom que es troba en el suroest d'Austràlia s'estén des de Jurien Bay fins a Israelite Bay
- Rattus fuscipes greyii, subespecie del sur que es troba des de la península de Eyre fins a l'oest de Portland en Victoria
Descripció
[editar | editar còdic]Si ben no hi ha moltes característiques que distinguixquen fàcilment a la rata de mont d'atres espècies de Rattus, es caracterisa per tindre menudes ampolles timpàniques i un forat incisiu recte. Les rates de mont adultes són més menudes que la rata de pantà australiana (Rattus lutreolus) i, ademés, les almohadillas de les pates de la rata de mont són de color rosa, mentres que les almohadillas de les rates de pantà són de color marró obscur.[3] El pèl dels peus és curt i de color pàlit, la subespecie Rattus fuscipes coracius és notablement més obscura.[2] Els peus són pentadáctilos i tots els dits tenen garres.[3] La coa és d'un to marró rosat, casi sense pèl, en escamas que se superponen i li donen una apariència anellada evident.[2] La rata de mont exhibix dimorfisme sexual: els machos són més grans que les femelles de l'espècie.[3] Els seus ulls prominents són grans, i açò els distinguix de l'espècie Rattus leucopus de Cape York, de hocico més estret, a on la seua àrea de distribució se superpon.[2]
L'espècie varia molt en coloració i tamany. La llongitut del cap i el cos combinats és de 100 a 205 milímetros (3,9 a 8,1 polzades), la coa és de 100 a 195 mm (3,9 a 7,7 polzades); estes mides són aproximadament les mateixes en els individus. El costat ventral del pelaje és de color gris clar o crema, que es degrada en el flanc rufo i el marró més obscur del costat superior; el color general és un marró grisáceo o rojós. La llongitut de la pata atrassera és de 30 a 40 mm (1,2 a 1,6 polzades) i l'orella de 18 a 25 mm (0,71 a 0,98 polzades). El pes promig, per a un ranc de 50 a 225 grams (1,8 a 7,9 oz), és de 125 g (4,4 oz). El número de peçons és variable en les poblacions regionals, les femelles tenen un parell de peçons pectorals i quatre en la regió inguinal, llevat en el nort de Queensland a on els peçons pectorals estan absents.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La rata de mont es troba principalment en les regions costeres del sur i est d'Austràlia. Si be es troba principalment en les terres baixes, l'espècie també es troba en altituts més altes en els Alps australians. La distribució costera s'estén a algunes illes propenques a la costa, inclosa la illa Cangur. L'àrea de distribució de la subespecie del suroest R. fuscipes fuscipes és a través del bosc esclerófilo d'una regió d'alta precipitació. A lo llarc de la costa sur, la subespecie R. fuscipes greyii habita en hàbitats àrits, mentres que la subespecie assimilis es troba des de Victòria fins a Queensland.[2]
L'hàbitat de R. fuscipes és terrestre i favorix les àrees més humides en maleza densa.[2] L'espècie construïx un cau poc profunt que conduïx a una cambra d'anidación coberta d'herba i una atra vegetació.
Amenaces
[editar | editar còdic]Algunes de les majors amenaces per a la rata de mont inclouen rabosots rojos i gats salvages, abdós espècies introduïdes. L'evidència sugerix que l'incidència d'incendis pot aumentar la depredación de les rates de mont per l'eliminació de la maleza en la que generalment poden amagar-se.[4]
Alimentació
[editar | editar còdic]La rata de mont no mostra molta superposició en la dieta en atres espècies de rosegadors locals. En l'estiu consumix principalment frutes, artròpodes i llavors, pero en l'hivern la seua principal font d'aliment són espècies de ciperácea en particular. Quan es troba en el bosc, consumix principalment fongos i diversos materials vegetals fibrosos.[5] S'han observat rates de arbusto alimentant-se de néctar sense danyar les flors, #lo que provablement ajude en la polinisació.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Consultat el 2022-04-07.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (2011) A field guide to the mammals of Austràlia, 3rd edició, Melbourne: Oxford University Press, p. 204. ISBN 9780195573954.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Bush Rat – Rattus fuscipes assimilis». NSW Wildlife Information, Rescue and Education Service.
- ↑ “Responses of invasive predators and native prey to a prescribed forest fire” . J Mammal 2017 Gyx010 98 (3): 835–847. doi:.
- ↑ Cheal, DC (1987). “The Diets and Dietary Preferences of Rattus-fuscipes and Rattus-lutreolus at Walkerville in Victoria”. Australian Wildlife Research 14: 35–44. doi:.
- ↑ «Aliens replacing natives: llaure black rats effective substitutes for extinct native mammalian pollinators?».University of Sydney.