Sthenurus
Sthenurus («coa forta» en grec) és un gènero extint de cangur estenurino. En una llongitut de prop de 3 metros, algunes espècies eren el doble de grans que les espècies modernes de cangurs. Sthenurus estava emparentat en el millor conegut Procoptodon.
Hàbitats fòssils
[editar | editar còdic]L'investigació realisada per Darren R. Gröcke de la Universitat de Monash va analisar les dietes de la fauna en varis llocs fòssils en Austràlia del Sur, usant un anàlisis d'isòtops del carbono estables 13C/12C de colágeno. Ell va trobar que en les localitats més antigues com Cooper Creek Sthenurus sp. estava adaptat a una dieta de fulls i branques (ramoneador). Açò gràcies al clima humit present en el periodo que va de 132.000 a 108.000 anys (datat en termoluminiscencia i urani), el qual va permetre el desenroll d'una variada coberta vegetal.
En el lloc fòssil Baldina Creek de fa 30.000 anys (datat en carbono 14), el gènero s'havia adaptat a una dieta de pastures. En esta época l'àrea consistia en pasturages oberts en alguns arbres dispersos, quan el continent era més sec que en l'actualitat. Pero en els llocs Dempsey's Lake (fa 36-25,000 anys) i Rockey River (19,000 anys, datat en carbono 14), la seua dieta consistia tant en pastures com en fulls. Açò pot reflectir un periodo en un clima més humit. No obstant, l'anatomia general del gènero no mostra adaptacions per a consumir la vegetació de distinta durea com a pastures, arbustos i arbres.[1]
En el lloc de Cuddie Springs també es varen trobar atres espècies com l'au no voladora Genyornis, l'actual cangur roig, el gran Diprotodon i humans entre uns atres.[2][3]
Anatomia
[editar | editar còdic]
Es caracterisava per tindre una coa més curta i robusta que la de les espècies actuals de cangurs, i per tindre un sol dit en el peu (monodactilia) en lloc de tres com el cangur roig. En l'extrem del peu es trobava una menuda garra en forma de piteu adaptat al terreny pla;[4] es considera que este dit era el quarto.[5]
La seua estructura esquelètica era molt robusta en poderosos membres posteriors, una pelvis ampla, braços i falanges més llarcs que els de les espècies modernes i un coll curt. Els seus ossos de les falanges en els seus dits de la mà poden haver segut usats per a arreplegar refillols i branques de les plantes. Estes adaptacions peculiars per a la dieta ramoneadora es troben sobretot en l'espècie S. occidentalis, pero atres espècies eren provablement de pastoreig.[4]
Posseïen un cràneu curt i alt en el qual els ulls se situaven cap a avant, permetent-li una visió estereoscópica.[5]
Les seues dents eren molt resistents i estaven recoberts d'una grossa capa d'esmalt, útil per a consumir vegetació dura i tenien un distintiu patró de estrías.[4]
S'estima que la massa corporal de la major espècie seria de dosciento quaranta quilograms, la qual cosa és prop de tres voltes el tamany dels majors cangurs actuals. Per la seua gran altura i pes, és possible que els membres del gènero no botaren com a forma de locomoció sino que desenrollaren una forma de caminada bípeda, alguna cosa similar a la dels humans. Esta postura seria realisada a baixes velocitats ya que botar a baixa velocitat constituiria una pèrdua d'energia. El bot bípedo o la postura pentápoda sembla que ya no eren opcions disponibles per a estos grans cangurs.[6]
Interacció en els humans
[editar | editar còdic]En l'evidència recuperada en el lloc de Cuddie Springs d'acort en Judith Field i Richard Fullagerit (citats en Macey, 2003) s'ha conegut que els aborigen australians varen residir en el mateix hàbitat que Sthenurus i vàries atres espècies d'animals hui extintes. No obstant en esta localitat no s'han trobat ferramentes específiques per a la caça, trobant-se en canvi utensilis per a separar la carn dels ossos, inferido dels residus de sanc deixats en les ferramentes de pedra. Es desconeix si les ferramentes de caça fetes de fusta com el bumerán i les llanças no es varen preservar o no varen ser usades pels pobladors d'eixa localitat en eixa época.[2][3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Darren R. Gröcke (N/A) VIEPS Department of Earth Sciences, Monash University, Clayton, VIC 3168, Austràlia ST-grockartemis.earth.monash.edu.au Carbon-Isotope Shifts Recorded in Megafaunal Dietary Niches of C3 and C4 Plants in the Clapix Pleistocene of South Austràlia: Correlation with Palaeofloral Reconstructions.
- Archivat el 27 de setembre de 2007 archivat en Wayback Machine. Monash University, Clayton. Retrieved on 2007-06-26.
- ↑ 2,0 2,1 . The Sydney Morning Herald. Consultat el 24 de setembre de 2007.
- ↑ 3,0 3,1 . University of Sydney. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2007. Consultat el 24 de setembre de 2007.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 . ParksWeb. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2007. Consultat el 2 de juliol de 2007.
- ↑ 5,0 5,1 . ABC online. Consultat el 2 de juliol de 2007.
- ↑ PLoS ONE.9(10)doi:10.1371/journal.posa.0109888.Consultat el 15 d'octubre de 2014.
Material digital
[editar | editar còdic]- Gavin Prideaux, "Systematics and Evolution of the Sthenurine Kangaroos" (April 1, 2004). UC Publications in Geological Sciences. Paper vol_146.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Sthenurus.
Sthenurus en Wikimedia Commons.
- Museu Victoria.(en anglés)
- Bésties desaparegudes d'Austràlia, en una image de Sthenurus.(en anglés)