Petaurus norfolcensis

Erro al crear miniatura:

farda planeadora (Petaurus norfolcensis)

La farda planeadora (Petaurus norfolcensis) és un marsupial nocturn de la família dels petáuridos, oriunt d'Austràlia.

Hàbitat

Comprén des de Bordertown, en l'estat d'Austràlia Meridional a través del surest australià fins a Queensland. Es pensava que esta espècie estava extinta en Austràlia Meridional des de 1939, fins que una prova genètica va confirmar la seua presència en l'àrea. La farda planeadora viu en boscs esclerófilos secs i en boscs del surest d'Austràlia. En Queensland, no obstant, ocupen un més humit bosc d'eucaliptos.

Viuen en una guarida de fulls en el buit d'un arbre. Generalment viu en grups d'un macho, dos femelles i les seues crío.

Apariència

Com la majoria de planejadors, la farda planeadora és endèmica d'Austràlia. És prop del doble de tamany del petauro del sucre (Petaurus breviceps). El seu cos medix entre 18 i 23 cm de llarc i la seua coa medix uns 22-23 cm de llarc, i pesa al voltant de 230 g. El seu pelaje és gris azulado o gris parduzco en la seua esquena i la seua pancha és blanca. La punta de la coa és negra i tenen una ralla negra des dels seus ulls fins a la mitat de l'esquena. Tenen una membrana voladora que s'estén des del seu quint dit fins a la part d'arrere dels seus peus en abdós costats. Quan planegen, el seu coa prensil pot actuar com a timó, permetent-los controlar la direcció cap a on volen anar. Poden planejar fins a cinquanta metros d'arbre en arbre. No solen planejar en captiveri.

Reproducció

La temporada de apareamiento és entre juny i giner. La gestació o embaràs de la femella dura díhuit dies. Les ventradas són generalment d'una a dos crío per any. Les crío gatean immediatament a la bossa marsupial de la mare i es peguen a una tetilla, a on permaneixen prop de tres mesos. La mare desmama a les crío sobre els 4 mesos; llavors queden en el cau. Les crío són independents i es valen per sí mateixes als dèu mesos. La seua expectativa de vida és de quatre a sis anys.

Dieta

La farda planeadora menja sobretot fruta i insectes. També s'alimenta de llacor d'arbre, principalment d'arbres com el eucalipto o el pal de sanc roja; per a extraure-la perfora el tronc de l'arbre fent que la llacor brote d'est. També menja polen, néctar, fulls i corfa.

Depredadors

L'espècie està amenaçada pels sers humans, que eliminen i destruïxen el seu hàbitat. També té com a depredadors a gossos, gats, rabosots, i muçols. Açò fa que l'espècie estiga inclosa en la llista d'espècies casi amenaçades, #lo que significa que està propenc a complir els criteris d'una espècie amenaçada.

Filogenia

Els parents més propencs de la farda planeadora provenen del seu mateix gènero, Petaurus, incloent a la planeadora de sucre (Petaurus breviceps), la planeadora de caoba (Petaurus gracilis), la planeadora del nort (Petaurus abidi), la planeadora de biak (Petaurus biacensis) i la planeadora de pancha groga (Petaurus australis). Encara no es coneix de quines espècies es varen diferenciar les planeadoras. És provable que evolucionaren d'un marsupial com la zarigüeya, que té membranes per a planejar. Atres animals que tenen este mateix ancestro inclouen el falangero llistat i el falangero del riu Bass.

Estructures anàlogues

Les fardes planeadoras es confonen a sovint en la farda voladora de Norteamérica, encara que no estan relacionades en absolut. La farda voladora és un mamífer placentario i la farda planeadora és un marsupial, com els koalas i cangurs.

Abdós, producte de la evolució convergent, tenen una adaptació per a viure en arbres; denominada patagio. És la pell que s'estén des de les seues pates frontals fins a les pates atrasseres, permetent-los planejar entre els arbres per a evitar entrar en contacte en els depredadors que es troben en el sol. Degut a que estos animals són parents lluntans estes característiques es denominen anàlogues.

Estructures homòlogues

Les fardes planeadoras són capaces de enrollar les seues coes al voltant de les branques per a sostindre's. Esta característica és homòloga al falangero de coa anellada, marsupial diprotodonto que usa la seua coa com una extremitat extra per a agarrar-se i sostindre's dels arbres, encara que esta és més llarga i la coa de les fardes planeadoras és més espessa.

Bibliografia

• Cronin, Leonard — "Key Guide to Australian Mammals", publicat per Reed Books Pty. Ltd., Sydney, 1991 ISBN 0 7301 03552
• van der Beld, John — "Nature of Austràlia — A portrait of the island continent", co-publicat per William Collins Pty. Ltd. i ABC Enterprises for the Australian Boadcasting Corporation, Sydney, 1988 (edició revisada 1992), ISBN 0 7333 0241 6
• Russell, Rupert — "Spotlight on Possums", publicat per University of Queensland Press, St. Lucia, Queensland, 1980, ISBN 0 7022 14787
• Troughton, Ellis — "Furred Animals of Austràlia", publicat per Angus and Robertson (Publishers) Pty. Ltd, Sydney, 1941 (edició revisada 1973), ISBN 0 207 12256 3
• Morcombe, Michael & Irene — "Mammals of Austràlia", publicat per Australian Universities Press Pty. Ltd, Sydney, 1974, ISBN 0 7249 00179
• Ride, W. D. L. — "A Guide to the Native Mammals of Austràlia", publicat per Oxford University Press, Melbourne, 1970, ISBN 19 550252 3
• Serventy, Vincent — "Wildlife of Austràlia", publicat per Thomas Nelson (Austràlia) Ltd., Melbourne, 1968 (edició revisada 1977), ISBN 0 17 005168 4
• Serventy, Vincent (editor) — "Austràlia's Wildlife Heritage", publicat per Paul Hamlyn Pty. Ltd., Sydney, 1975

Enllaços externs

• Gliders in the Spotlight — Wildlife Preservation Society of Queensland
• Keeping squirrel gliders in captivity (Marsupial Society)
• Elizabeth Ann Flaherty. Locomotor performance and cost of transport in the squirrel glider, Petaurus Norfolcensis (Petauridae)