Procoptodon
Procoptodon és un gènero extint de marsupials diprotodontos de la família Macropodidae que varen viure en Austràlia durant el Pleistoceno. Procoptodon goliah va ser el cangur més gran que haja existit, de peu media aproximadament 2 metros d'alt.[1] i pesava prop de 230 kg[2] No obstant atres membres del gènero són molt menors, i l'espècie Procoptodon gilli es trobava entre els més menuts dels cangurs Sthenurinae, medint un metro d'altura.
Estos cangurs jagants de cara curta tenien els ulls apuntant cap a avant. En els peus posseïen solament un dit llarc puntagut en forma de flecha. En estos estranys peus es movien ràpidament pels boscs i praderies, a on menjaven pastures i fulls. Les seues garres davanteres eren igualment curioses: en cada mà tenien dos dits molt allargats en grans garres. Possiblement s'usaven per a acostar-se els fulls de les branques dels arbres dins de certa distància. Es pensa que la seua robusta arquitectura craneal i la seua hocico acurtat estan relacionats en el desenroll d'uns grans músculs masseters usats per a mastegar. El microdesgaste dental de P. goliah recolza l'idea de que la seua dieta era de ramoneo, encara que les senyes d'isòtops estables sugerixen que la seua dieta consistia de plantes que utilisaven una forma fotosintética C4, típicament associat en les pastures. No obstant en este cas les plantes de sal quenopodioideas trobades a través de les regions semiáridas d'Austràlia són considerades com una font més provable del rastre de C4.[3]
Este gènero es va extinguir fa 50.000 anys pero hi ha evidència de que varen poder viure fins a fa 18.000 anys. Es creu que la seua extinció va poder ser deguda a la mà de l'home pero és incert. El seu parent viu més propenc és el walabí llebre rayado (Lagostrophus fasciatus).[1]
Els fòssils d'este animal s'han trobat en el sur i est d'Austràlia. Hi ha un esquelet complet en exhibició junt en atres animals natius d'Austràlia en el Museu Australià. El gènero és considerat parafilético, derivat de Simosthenurus.[4]
A diferència dels cangurs moderns, els quals són saltadors plantígrats a altes velocitats i usen les seues coes en una locomoció pentápoda a baixes velocitats, és possible que Procoptodon fora un bípedo ungulígrado, caminant en una forma que s'assemblava en alguna cosa als homínits.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 . Australian Museum. Consultat el 22 de març de 2012.
- ↑ Helgen, K.M., Wells, R.T., Kear, B.P., Gerdtz, W.R., and Flannery, T.F.(2006).Australian Journal of Zoology.54(4)
- 293–303.doi:10.1071/ZO05077.
- ↑ Prideaux, Gavin J., et al. "Extinction implications of a chenopod browse diet for a giant Pleistocene kangaroo." Proceedings of the National Academy of Sciences 106.28 (2009): 11646-11650.
- ↑ Prideaux G(2004).University of Califòrnia Publications in Geological Sciences.146Consultat el 22 de març de 2012.
- ↑ 9(10)doi:10.1371/journal.posa.0109888.Consultat el 15 d'octubre de 2014.