Macropus rufus

Archiu:Red kangaroo - melbourne zoo.jpg

cangur roig (Macropus rufus)

El cangur roig o cangur jagant roig (Osphranter rufus) és el cangur de major tamany. És el mamífer natiu terrestre més gran d'Austràlia, i dels marsupials existents en el món. Es troba per tota Austràlia a excepció de les àrees més fèrtils, com el sur Austràlia occidental, les costes este i surest, i les selves tropicals a lo llarc de la costa nort.

Taxonomia

La descripció inicial de l'espècie, realisada per A.G. Desmarest, es va publicar en 1822. La localitat tipo es va descriure com un lloc desconegut a l'oest de les Montanyes Blaves. L'autor va assignar la nova espècie al gènero Kangurus. En 1842, Gould reasignó l'espècie al gènero Osphranter, un tàxon que posteriorment es va convertir en un subgénero de Macropus.</ref> Una reestructuració taxonómica en 2015 en Taxonomia dels mamífers australians de Jackson i Groves, va elevar a Osphranter de nou al nivell de gènero, redefinint aixina la classificació taxonómica. cangur, entre uns atres, com una espècie dins del gènero Osphranter. Açò va ser respalat ademés per un anàlisis genètic en 2019.

Descripció

El cangur roig és el major dels mamífers marsupials. Aplega a medir 1,8 metros d'altura, i la coa pot alcançar els 120 cm de llongitut. Poden pesar fins a 90 kg. Els machos solen tindre el pelaje més rojós i són majors, mentres que les femelles presenten una coloració més grisácea. Sol permanéixer en posició bípeda, en la coa com un tercer punt de respal. Els cangurs rojos no poden desplaçar-se caminant, i deuen moure's a bots. En posició cuadrúpeda deuen alvançar en les dos pates atrasseres al mateix temps. Els bots del cangur roig poden alcançar 3 m d'altura i 10 de llarc, poden alcançar una velocitat de 50 km per hora.

Biologia i comportament

El cangur roig és un marsupial herbívor. La seua dieta consistix en herba i fulls d'arbres. Sol organisar-se en grups, que en époques plujoses consten de 2-10 eixemplars, i en época de sequia poden alcançar els 1500 individus. Els grups estan liderats per un macho dominant, que es aparea en vàries femelles. La seua població varia en les pluges. En época de sequia la població es reduïx a la mitat. Per una atra part, en estes époques els machos no produïxen esperma. Les femelles solament conceben si ha plogut molt. Despuix de 33 dies d'embaràs, la crío, inmadura, trepa cap al marsupi de la seua mare. Allí permaneix durant 190 dies, fins a eixir per primera volta de la bossa. La crío s'independisa a l'any de vida.

Ocupen un territori d'al voltant de 150 quilómetros quadrats. Tot grup té a lo manco un macho adult. Si hi ha varis machos el dominant en batalla serà qui dirigixca la manada. Sol tindre hàbits nocturns, el fet dels quals li permet soportar la calor en moments sofocants. Per a això descansa a l'ombra d'arbres o arbustos i, en ocasions, excaven un forat poc profunt en el que es gita. Per a refrescar-se quan la temperatura és alta, el cangur es llepa les gobanelles, carents de pèl, a on té gots sanguíneus superficials. Per a perdre temperatura corporal també pantaixa.

Depredadors

Els seus principals depredadors són el àguila audaç i el dingo. Encara que el seu principal defensa és la fugida, pot propinar fortes patades o arrapades en les seues garres.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macropus rufus.
• Wikispecies té un artícul sobre Macropus rufus.