Anar al contingut

Falco moluccensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:40 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
cernícalo de les Molucas (Falco moluccensis)

El cernícalo de les Molucas o cernícalo moluqueño[1] (Falco moluccensis), és un au d'assut pertanyent a la família dels falcons que es distribuïx pel Surest Asiàtic i la Wallacea. Es reconeixen dos subespecies: F. moluccensis microbalia, en Java, les illes Célebes i en les illes menors de la Sonda, i la nominal, F. moluccensis moluccensis pel restant del territori de distribució.[2] Se li supon parent propenc del cernícalo australià i possiblement siga conespecífico en ell.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx a abdós costats de la llínea de Wallace. Este cernícalo habita pasturages en arbres dispersos, llaugerament arborats, zones de cultiu, i les vores dels boscs primaris i secundaris. A lo llarc dels camins forestals, pot penetrar en els boscs, i llavors habita en els clars. També se li ha observat viure en zones habitades.[3]

Comportament

[editar | editar còdic]

Es mou tant individualment com a parelles i inclús en menuts grups de 5-6 aus. Utilisa com a percha arbres morts i postes de teléfon. En Sumba, Indonèsia s'han trobat nius en la copa d'una palmera, i un atre en el punt més alt del techado de palla d'una casa tradicional.[4] Els cortejos es varen observar durant l'estació seca (juny-juliol), i les parelles varen ser vistes juntes preparant el niu en el començ de les estacions de pluges (decembre-giner).[4]

Archiu:Spotted kestrel flying (16862666012).jpg
Un Cernícalo de les Molucas en vol

S'alimenta principalment menuts mamífers, aus, fardachos i insectes.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1994). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/285.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Segona part: Falconiformes i Galliformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 41 (2): 183-191. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 d'octubre de 2015.
  2. Clark (1994)
  3. 3,0 3,1 Coates, B.J., and K.D. Bishop. 1997. A guide to the birds of Wallacea. Dove Publications, Alderley, Queensland, Austràlia. Ferguson-Lliges, J., and D.A. Christie. 2001. Raptors of the world. Houghton Mifflin, Boston, MA.
  4. 4,0 4,1 Olsen, J., and S. Trost. 2007. Diurnal raptors on the Island of Sumba, Indonèsia, in June/July and December/January 2001-2002. Australian Field Ornithology, 24: 158-166.
  • Boyce, D.A., and C.M. White. 1987. Evolutionary aspects of kestrel systematics: a scenario. Pp. 1-21 in D.M. Bird and R. Bowman (eds.), The ancestral kestrel. Raptor Research Reports, 6:1-21.
  • Cade, T.J. 1982. Falcons of the world. Cornell University Press, Ithaca,NY.
  • van Belen, B.S. 1998. Tropical forest raptors in Indonèsia: recent information on distribution, status, and conservation. Journal of Raptor Research, 32:56-63.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]