Miniopterus tao

Miniopterus tao és un #rat penat fòssil del gènero Miniopterus del Pleistoceno de Zhoukoudian en China. Es coneix a partir d'una série de mandíbules (maxilars inferiors), que varen ser identificades inicialment com l'espècie viva Miniopterus schreibersii en 1963 abans de ser reconeguda com una espècie separada, M. tao, en 1986. Miniopterus tao és més gran que M. schreibersii i té premolars inferiors més espayats i talónidos (grups de cims posteriors) més robusts en els molar inferiors. La part posterior de la mandíbula és relativament baixa i en ella, els processos coronoides i condiloides són aproximadament igual d'alts. La llongitut mija de la mandíbula és de 12,0 mm.

Taxonomia

En 1934, el paleontòlec chinenc C.C. Young va ser el primer en descriure els #rat penat fòssils del jaciment de Zhoukoudian Localitat 1, famós pel Home de Pequín. No obstant, no va mencionar el Miniopterus, que va ser registrat per primera volta per Kazimierz Kowalski i Chuan-kuei Li en 1963 en una descripció de nou material de la capa 8 del jaciment de la cova. Varen identificar el Miniopterus com l'espècie vivent Miniopterus schreibersii, molt estesa, basant-se en 48 mandíbules (maxilars inferiors) de la capa 8 i reasignaron a Miniopterus una atra mandíbula que prèviament havia segut identificada com Myotis. No obstant, en un artícul de 1986, Bronisław Wołoszyn va descriure la població com una nova espècie, Miniopterus tao, despuix d'examinar dos mandíbules de les coleccions de la Acadèmia Polaca de Ciències. Va colocar l'espècie en el «grup schreibersii» de Miniopterus, pero va considerar poc provable que fora ancestral de M. schreibersii. El nom específic, tao, fa referència al concepte filosòfic chinenc, el Tao.

Descripció

Wołoszyn va descriure l'espècie basant-se en dos mandíbules, una danyada i en el tercer premolar (p3) fins al tercer molar (m3), i l'atra intacta i en el quarto premolar (p4) fins al segon molar (m2). Miniopterus tao és un membre gran del «grup schreibersii» i casi tan gran com Miniopterus rummeli del Mioceno d'Alemània. La mandíbula és robusta i en general s'assembla a M. schreibersii. El forat mentoniano (una obertura en la part externa de la mandíbula) està situat entre el canino inferior i el segon #premolar inferior (p2). La apófisis coronoides (un eixint en la part posterior de la mandíbula) és baixa i redonejada i està unida a la apófisis condiloides per darrere per mig d'una cresta casi horisontal, que conté un llauger alçament en la seua part posterior. En comparació a M. schreibersii, la apófisis condiloides és més esvelta, pero la base de la apófisis angular (en l'àngul inferior posterior de la mandíbula) és més robusta. En M. rummeli, la part posterior de la mandíbula és més alta i la apófisis coronoides és clarament més alta que la apófisis condiloides.

Els alvéolos conservats mostren que el p2 és casi tan gran com el p3, no més menut com en el «grup tristis» de Miniopterus. Els premolars en M. tao estan colocats molt junts, #lo que distinguix a l'espècie de M. schreibersii i espècies fòssils europees, incloent M. rummeli. El p3 és robust i rodejat per un cíngulo (repisa) ben desenrollat. La corona té forma trapezoidal. En el p4, hi ha un cíngulo clar en els màrgens anterior i labial (extern). La corona és triangular i la vora posterior és recte, no en forma de cadira de montar com en M. schreibersii. Els molar s'assemblen als de M. schreibersii, pero són més robusts, particularment els talónidos (els grups de cims en la part posterior de les dents). La llongitut total de la mandíbula varia d'11,6 a 12,4 mm i té una mija de 12,0 mm en dèu #espècimen, la apófisis coronoides té una altura de 3,1 a 3,3 mm, en una mija de 3,2 mm, i la llongitut de la fila d'molar és de 4,0 a 4,4 mm, en una mija de 4,2 mm.

Ranc

Miniopterus tao només s'ha registrat en la localitat 1 de Zhoukoudian; la localitat 3 conté un Miniopterus més menut identificat com a M. schreibersii. La localitat 1 és d'edat pleistocena (entre uns 2 millons i 10.000 anys d'antiguetat) i també conté Ia io i espècies de Rhinolophus i Myotis entre els #rat penat, ademés de Homo erectus.