Phenacocoelus
Phenacocoelus és un gènero extint de "oreodonte" de la família Merycoidodontidae , endèmic d'Amèrica del Nort que va viure entre el Oligoceno superior i el Mioceno inferior fa entre 24,8—20,6 millons d'anys aproximadament..[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Phenacocoelus va ser nomenat per Peterson (1907). El seu espècie tipo és Phenacocoelus typus. Va ser assignat a Merycoidodontidae per Peterson (1907) i Lander (1998).[2][3]
Morfologia
[editar | editar còdic]M. Mendoza va examinar un únic espècimen per a averiguar el seu massa corporal. Es va estimar que l'espècimen pesava Plantilla:Convert. Es va estimar que el segon espècimen pesava Plantilla:Convert.[4]
Distribució fòssil
[editar | editar còdic]S'han descobert fòssils a l'est de Wyoming i a l'oest de Nebraska.
Espècies
[editar | editar còdic]Phenacocoelus typus (sense. P. munroensis).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PaleoBiology Database: Phenacocoelus, basic info
- ↑ O. A. Peterson. 1907. Annals of Carnegie Museum
- ↑ B. Lander. 1998. Oreodontoidea. In C. M. Janis, K. M. Scott, and L. L. Jacobs (eds.), Evolution of Tertiary mammals of North America 402-425
- ↑ M. Mendoza, C. M. Janis, and P. Palmqvist. 2006. Estimating the body mass of extinct ungulates: a study on the use of multiple regression. Journal of Zoology