Gigantocamelus

Gigantocamelus és un gènero extint de mamífers artiodàctils de la família Camelidae que va viure durant el periodo comprés entre el Plioceno i el Pleistoceno tardà en Norteamérica, des de fa 4.9 millons fins a 300,000 anys, existint per aproximadament 4.68 millons d'anys.

Taxonomia

Gigantocamelus va ser nomenada per Barbour i Schultz (1939), sent la seua espècie tipo Gigantocamelus fricki. Posteriorment va ser considerada un sinònim de Titanotylopus per Webb (1965)^[1] i Kurten i Anderson (1980).^[2] Va ser assignada a la família Camelidae per Barbour i Schultz (1939), Harrison (1985),^[3] Dalquest (1992)^[4] i Honey et al. (1998).^[5]

Distribució fòssil

S'han trobat fòssils de Gigantocamelus en Texas, Nebraska, l'oest d'Oregó i la Serra Nevada, en Nevada, Califòrnia.

Referències

↑ (1965) «Science 1», Bulletin of the Los Angeles County Museum of Natural History.
↑ (1980) Pleistocene mammals of North America, pp. 1-442.
↑ (1985).Smithsonian Contributions to Paleobiology.57
↑ (1992).Annales Zoologici Fennici.28(3-4)
291-299.
↑ (1998) «Camelidae», Evolution of Tertiary Mammals of North America (en anglés), pp. 439-462.

Enllaços externs

Wikispecies té un artícul sobre Gigantocamelus.

[1] (1965) «Science 1», Bulletin of the Los Angeles County Museum of Natural History.

[2] (1980) Pleistocene mammals of North America, pp. 1-442.

[3] (1985).Smithsonian Contributions to Paleobiology.57

[4] (1992).Annales Zoologici Fennici.28(3-4)
291-299.

[5] (1998) «Camelidae», Evolution of Tertiary Mammals of North America (en anglés), pp. 439-462.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]