Galecyon
Galecyon és un gènero extint pròxim a la família Hyaenodontidae, endèmic d'Amèrica del Nort que va viure durant el Eoceno fa entre 55,8 i 50,3 millons d'anys aproximadament.[1] S'han trobat fòssils en les conques de Clark Fork i Powder River de Wyoming.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Galecyon tenia claus robusts i mandíbules curtes i profundes. Abans de 2015, poc se sabia sobre el seu esquelet post-craneal.[2] No obstant, despuix del descobriment de fòssils més complets, ara se sap que era un animal sobretot terrestre que pesava entre 5,2 i 7,9 kg, encara que falten les adaptacions per a l'escalada trobades en alguns dels seus parents propencs.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2021. Consultat el 18 de març de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 “Systematics and evolution of early Eocene Hyaenodontidae (Mammalia, Creodonta) in the Clarks Fork Basin, Wyoming” 27: 327–391. Museum of Paleontology, University of Michigan.
- ↑ “A postcranial skeleton of Galecyon: evidence for morphological and locomotor diversity in early Hyaenodontidae (Mammalia, Hyaenodontida)” . Journal of Vertebrate Paleontology 35 (6): i1001492. doi:.