Archaeocyon

Archaeocyon (Archaeocyon)

Archaeocyon («gos primitiu») és un gènero extint de mamífer carnívor pertanyent a la família Canidae i la subfamília Borophaginae. Va habitar en la major part d'Amèrica del Nort durant el Oligoceno des de fa 33,3 fins a 26,3 millons d'anys; Archaeocyon va existir per aproximadament Plantilla:Mya.

Les espècies d'este gènero estan entre les primeres pertanyents a la família Borophaginae; no obstant, una espècie del gènero Otarocyon va aparéixer una miqueta abans.

Taxonomia

Archaeocyon era un cánido menut i poc especialisat. El seu dentadura sugeria una dieta més omnívora en comparació al seu similar Hesperocyon. L'esquelet carix de l'especialisació d'un animal corredor i s'assembla i la seua postura al d'un plantígrat.

Solament algunes característiques de la seua dentadura ho assemblen als demés membres de Borophaginae i Caninae, sent més propenc a la subfamília basal Hesperocyoninae. L'época en que va existir el gènero Archaeocyon recolza l'afinitat en la família Borophaginae degut a que el primer membre de Caninae va aparéixer prou abans.

Morfologia

Es va calcular la massa corporal de dos #espècimen. El primer d'ells es va estimar en 1,43 kg de pes i el segon en 1,49 kg.

Espècies

S'han descrit tres espècies de Archaeocyon. Les dos primeres espècies, A. pavidus i A. leptodus, diferixen principalment en tamany, sent A. leptodus més gran. La tercera espècie, A. falkenbachi té el tamany de A. leptodus i diferix d'atres espècies de Archaeocyon en el seu cràneu més curt i ample.

Gèneros relacionats

Otarocyon, Oxetocyon, i Rhizocyon