Leontinia

Leontinia (Leontinia)

Leontinia és un gènero extint de leontínido, família de notoungulados. Els seus fòssilés s'han trobat en la formació Desijat en Argentina i la formació São Paulo en Brasil, i són dels més abundants restants de qualsevol animal trobats allí. El gènero data de finals del periodo Oligoceno (fa uns 29 - 23 millons d'anys).

Descripció

En Leontinia, les primeres dents incisius de la mandíbula superior eren menuts i retallats, mentres els segons eren més allargats i formaven claus caniniformes. En la mandíbula inferior el tercer incisiu es va desenrollar com a clau, no aixina el segon. Variacions en la llongitut dels incisius han segut usats per a distinguir a les distintes espècies del gènero unixques d'unes atres i podrien ser evidència de dimorfisme sexual entre els individus d'estes espècies. De fet, s'ha sugerit que les distintes espècies assignades sobre la base de les proporcions dentals podrien estar realment representant les variacions de gènero entre els membres d'una única espècie. Els ossos nassals estan molt elevats des de la cavitat nassal i sugerixen que este animal pot haver posseït una espècie de banya similar al del rinoceront Diceratherium.

Classificació

Leontinia va ser descrita per primera volta en 1894 pel naturaliste argentí Florentino Ameghino, basant-se en restants fòssils trobats en la formació Desijat en Argentina; gràcies a Ameghino, moltes atres espècies s'han atribuït a este gènero ( L. fissicolis, L. garzoni, L. oxyrhyncha, L. stenognatha, L. tertiaria); no obstant, és provable que cap d'estos anara una espècie separada, llevat Leontinia garzoni.

Leontinia és part d'un grup d'herbívors suramericans coneguts com notoungulados, que comprén numerosos animals de diferents formes i tamanys, tan menuts com a conills i tan grans com a rinoceronts. La família Leontiniidae, en particular, incloïa les formes pesades, dentició braquidonte o mesodonte i incisius superiors i inferiors en forma de clau.

Enllaços externs

• Paleobiology Database: Leontinia [1] archivat en Wayback Machine.